L’art no pinta res

2.05.2017

S’acaba d’estrenar al Teatre Goya La autora de Las meninas, una comèdia distòpica d’Ernesto Caballero que vol reflexionar sobre el valor de l’art, el mal ús del poder, les conviccions socials i la vanitat. L’espectacle és una coproducció de Focus i del Centro Dramático Nacional (CDN) – INAEM, que reuneix el tàndem Machi-Caballero que tant d’èxit va obtenir amb La tortuga de Darwin de Juan Mayorga, amb la qual Machi va obtenir el Max a la millor actriu protagonista. En aquesta ocasió, Ernesto Caballero, director del CDN, signa l’obra i la direcció escènica.

Carmen Machi protagonitza ‘La autora de Las meninas’ al Teatre Goya. © David Ruano

Any 2037, regna una brutal crisi financera, la Unió Europea s’ha dissolt, a Espanya ha guanyat les eleccions un partit populista, Pueblo en Pie, i la moneda de curs legal torna a ser la pesseta. Per poder atendre la despesa social i pagar les pensions, l’Estat espanyol es planteja la venda del patrimoni artístic a les monarquies del petroli, començant per una de les joies de la corona del Museo del Prado: Las meninas de Velázquez. El ministeri de torn, perquè el de cultura com a tal no existeix -ha existit mai?- encomana a la recent nomenada directora del Prado de contactar amb Sor Ángela, una monja mediàtica i experta copista, per encarregar-li una rèplica exacta de l’original de Velázquez.

La monja, que en principi es considera una humil artesana, accepta amb entusiasme però enganyada pel repte fins que el coneixement de la veritat li plantejarà un seriós dilema entre el respecte a l’art i a l’autoria i alguna cosa que internament, i per influència del vigilant nocturn del museu es va despertant en el seu interior… Potser la necessitat d’expressar-se i de donar sortida a la seva pròpia creativitat artística? Potser senzillament la vanitat irresistible de convertir-se en una estrella mediàtica de les arts plàstiques?

En paraules d’Ernesto Caballero, La autora de Las meninas és una sàtira distòpica en la qual mitjançant l’humor pretén plantejar qüestions com l’arraconament i el menyspreu social envers les disciplines artístiques i humanístiques. En l’obra, el discurs que considera l’art i el saber inútil i improductiu és assumit amb eufòria i sense cap mena de pudor per les noves formacions polítiques que han arribat al poder i s’autoproclamen progressistes i d’esquerres. El dramaturg i director ha manifestat: “Estoy muy alarmado con la desaparición en la universidad de las Humanidades y las enseñanzas artísticas. Lo vivo día a día: mi hija se acaba de licenciar en Humanidades”. Un dels tres personatges de l’obra és precisament un llicenciat en Humanitats que no té altra alternativa laboral que fer de vigilant nocturn del museu.

Per altra banda, explica també que ha volgut posar de manifest l’entotsolament egòlatra dels creadors d’avantguarda i sobretot la banalització de l’experiència artística convertida en esdeveniment mediàtic per a consum de masses. En aquest sentit, considera que La autora de Las meninas és també una faula sobre la vanitat.

La monja i el vigilant de sala a ‘La autora de Las meninas’. © David Ruano

 

Las meninas, un selfie avant la lettre de Velázquez

Confesso que, des que vaig tenir notícia del títol, tenia curiositat per veure l’espectacle. Ernesto Caballero no podia haver triat una obra millor que Las meninas, una tela que té moltes capes, no precisament de pintura sinó de significació, i que ha estat objecte de multitud d’interpretacions, algunes de les quals s’esmenten en l’obra. La meva curiositat venia motivada també per l’interès per la figura de Velázquez, de qui diuen que afirmava que en l’art “hay que ser como el tero, ese que en un lado grita y en otro pone el huevo”.

Què és el que pinta Velázquez a Las meninas? Què hi fa el pintor en primer pla davant la tela pinzell i paleta en mà? Es tracta d’un selfie avant la lettre que proclama l’orgull legítim de l’autoria i la vanitat de l’artista?

 

Una faula sobre la vanitat  

A més a més de la reflexió a propòsit del menysteniment generalitzat de l’art, del saber i les disciplines humanístiques en general, La autora de Las meninas és una faula sobre la vanitat del creador. Amb aquests motius temàtics, l’autor ha construït una comèdia amb tres únics personatges. D’una banda, ens presenta una jove i inexperta directora del Museo del Prado que interpreta Mireia Aixalà. A desgrat seu, la directora actua més com una comissària política que es veurà desbordada pel tomb inesperat que prenen els seus plans en mans de la monja pintora.

De l’altra, apareix el vigilant del museu, un llicenciat en humanitats que no ha trobat altra feina que fer de segurata del museu en el torn de nit. El vigilant és un personatge interessant i clau en l’obra perquè serà ell qui desvetllarà en la monja les inquietuds artístiques i creatives. Potser és llàstima que no se’n tregui més partit d’aquest personatge que l’interpreta francament bé Francisco Reyes.

Carmen Machi interpreta a una monja a ‘La autora de Las meninas’. © David Ruano

Finalment, la protagonista absoluta de l’obra és Sor Ángela, una creació de ficció inspirada però en la figura real d’lsabel Guerra, la monja pintora, personatge que interpreta Carmen Machi en un paper fet a mida i que farà les delícies dels admiradors de la vena còmica de l’actriu. Amb tot, amb la riquesa de registres de l’actriu, pel meu gust, es podria haver potenciat més l’equilibri entre la ironia i la comicitat de traç gruixut. Si de fet, en l’obra s’ha recuperat de nou la pesseta com a moneda, sembla haver-se recuperat una mica també l’esperit d’aquella tan entranyable Sor Citroen dels anys 60.

En suma, l’obra planteja una temàtica prou interessant i l’espai escènic és ben resolt amb uns elements mínims basats en un joc de projeccions del quadre de Velázquez. Llàstima que al final, un cop donat l’efecte sorpresa, es va repetint una mateixa situació, i la repetició, per previsible i grotesca, la fa caure en la banalitat i perdre part de l’eficàcia. Amb tot, el gran públic i els fans de Carmen Machi xalaran de valent veient-la en algunes escenes descordades que no es poden desvetllar.