L’ànima de les persones es tornarà impassible, com la cara d’un peix

1.04.2018

Ödön von Horváth va ser un dramaturg i novel·lista austrohongarès. La seva ideologia i sobretot la dura crítica al nazisme que feia a través dels seus llibres el van obligar a exiliar-se a París fins a la seva mort el 1938. Gràcies a la traductora Anna Soler Horta, els lectors catalans podran gaudir a partir d’ara i per primera vegada d’una de les novel·les d’aquest autor, Joventut sense Déu, publicada per l’editorial Fonoll.

Ödön von Horváth

En aquesta novel·la, l’autor narra les dificultats a les quals s’enfronta un professor d’escola per educar una colla de joves que han deixat d’apreciar els valors humans més essencials. A través d’una sèrie d’esdeveniments que acaben formant una trama policíaca, el professor expressa les seves pors i les seves inquietuds davant una societat que sembla haver entrat en una passivitat perpètua i que es limita a seguir i obeir tot allò que diuen les ràdios i els diaris.

És fàcil intuir que la història està situada a l’Alemanya nazi, tot i que mai no se’n fa cap referència directa. L’estil personal de l’autor i la seva barreja de prosa i poesia, així com les nombroses metàfores que fa servir per descriure una societat i una època grises no deixen indiferent a ningú.

L’autor no critica de forma directa el nazisme o el feixisme, sinó que destaca la influència que té la societat i la ideologia predominant de l’època sobre l’individu i com reacciona aquest davant les injustícies. Tot i així, tal com explica Ramon Farrés al pròleg de la versió en català, les autoritats alemanyes van afegir aquest llibre a la llista d’obres indesitjables pel simple fet de tenir «tendències pacifistes».

La preocupació de Von Horváth envers aquesta relació entre l’estat i les persones i la passivitat generalitzada es reflecteix molt bé al capítol «L’era dels Peixos», on el protagonista visita un bar i, després d’haver begut una quantitat considerable d’alcohol, en una conversa amb un antic col·lega, afirma: «Els nois llegeixen de tot. Però només llegeixen per riure-se’n. Viuen en un paradís d’estupidesa, i el seu ideal és el menyspreu. Venen temps glaçats, l’era dels Peixos. (…) Només sóc un astròleg amateur, però la Terra està entrant en el signe dels Peixos, i l’ànima de les persones es tornarà impassible, com la cara d’un peix…»