L’amor foll

10.04.2019

L’ull de l’escarabat és la història d’un amor foll. La Maria, la protagonista d’aquesta novel·la, s’enamora del Salva, amb l’esperança d’establir-hi una relació tot i saber que ell és gai. Anna Carreras i Aubets ens parla d’un amor impossible, que no pot ser correspost (o que només pot ser correspost de la pitjor manera, amb un gran sacrifici).

Anna Carreras i Aubets

L’ull de l’escarabat s’ha publicat dins una col·lecció noir sense ser, en sentit estricte, una obra del gènere. El crim aquí no és el punt de partida de la història. Tota la investigació es produeix abans del delicte i en certa maneta ens ajuda a entendre el crim. La novel·la és gairebé un exercici d’entomologia, ja que Carreras posa sota la lupa la protagonista de la novel·la per amplificar les seves contradiccions i misèries.

La Maria és una dona servicial i submisa, que es veu involucrada en l’elaboració d’un quadre que en Salva, artista d’un egoisme superlatiu, suposadament està pintant. “La Maria fa temps que, més que viure, es gronxa. Amb la vida apuntalada en una corda fluixa, subsiteix dins els rebrecs del dia a dia”, ens diu el narrador d’aquesta novel·la, un narrador self-conscious que aquí i allà també treu el cap i salpebra la història amb comentaris sarcàstics o digressions metalingüístiques en clau sociològica. L’al·licient de L’ull de l’escarabat és, en bona mesura, la veu que ens explica la història, tant o més que la peripècia que se’ns narra, sobretot quan deixa anar comentaris com aquest: “Per si fos poc, aquest mes s’ha sortejat una ovulació dolorosa, i li ha tocat a ella. El firmament presenta la lluna plena més grossa de l’any. La superlluna (…) la desafia amb impetinència”.

La novel·la té lloc en una sola nit en què la Maria quedarà atrapada en un centre cultural amb l’única companyia d’un escarabat mecànic. Més enllà de l’aïllament físic, la Maria pateix també una certa claustrofòbia emocional, ja que es troba atrapada en un joc de seducció que es va enredant en una conversa trenada al llarg de tot un fil de whatsApp que manté amb el Salva. La Maria viu enganxada al mòbil. La relació amb en Salva, eminentment dialèctica, acaba sent una trampa de la qual serà molt difícil escapar. La sensació de reclusió s’agreuja amb la conversa malaltissa que manté amb en Salva all llarg de a novel·la, un home que eludeix el compromís i manté a distància un control absolut sobre tots els moviments i paraules de la Maria amb una gran habilitat.

Anna Carreras ha escrit una novel·la còmica i torbadora alhora. Hi explora aquella fina línia que separa el que és bell del que és directament sinistre. Un llibre llunàtic, inquietant.