La veritable història dels càtars

Sergi Grau, doctor en filosofia i llicenciat en Història per la UAB, ens endinsa en aquest breu assaig publicat per Angle Editorial –La invenció dels càtars. La veritable història dels Bons Homes a Catalunya– en el món dels càtars, un tema envoltat de mites i creences falses que han aconseguit instal·lar dins el nostre imaginari una visió del fenomen força allunyada de la realitat. És doncs necessari posar les coses al seu lloc i transmetre la veritable essència d’aquest moviment religiós cristià que aparegué a mitjan segle XII i fou considerat com la gran heretgia de l’edat mitjana.

L’autor, un estudiós de l’època medieval i especialista en la matèria, dedicarà la primera part del monogràfic a aclarir i a desmentir algunes de les característiques esotèriques atribuïdes al catarisme, fantasies fabricades en gran part per la literatura. Parlem de llegendes nascudes al voltat del segle XIX amb el romanticisme i alimentades a la meitat del XX per un nazisme que instrumentalitzà els càtars i les primeres comunitats de la zona de la Renània per justificar el pangermanisme. Mereixen especial atenció les històries que els vinculaven amb el Sant Grial –el calze del Darrer Sopar– o aquelles tradicions que conferien als càtars una immensa fortuna amagada al castell de Montsegur (França), un tresor que encara resta per descobrir.

Un cop destriat el gra de la palla, l’assaig aborda de manera sintètica la vertadera naturalesa del moviment religiós que tanta fascinació continua despertant. Un grup d’homes –anomenats els “bons homes”– que es mostraren crítics amb l’Església catòlica i que, fidels als evangelis, predicaven el retorn a un cristianisme primitiu, més espiritual i auster, un cristianisme més proper a un “Crist que no va posseir res com tampoc ho feren els seus deixebles”. Un moviment rebutjat i perseguit per un catolicisme, centralista, jerarquitzat i gelós del seu modus vivendi, que no dubtà a titllar d’heretgia allò que s’apartava de la seva veritat.

De la mà de l’historiador coneixerem els dogmes d’aquest heterogeni moviment, la seva escatologia i la seva concepció del món, un món regit per la dualitat (el bé i el mal) i que, seguint la teoria de la branca més radical del moviment, va ser creat per dues divinitats: el déu bo –el Payre Sant–, creador del món espiritual, i el déu estrany –associat al diable–, creador del món terrenal. Els rituals, les formes i alguns personatges destacats del moviment també tenen cabuda en aquesta segona part, enriquida amb l’esment d’altres moviments cristians demandants de reformes.

Tot recollit d’un munt de documentació i de testimonis contemporanis als fets que han deixat constància escrita –sovint emmarcada dins de processos inquisitorials– que sosté i argumenta les afirmacions de l’assaig. Una tasca de recopilació, estudi, comprensió i síntesi admirable la de l’autor, que aconsegueix no només posar en coneixement la realitat d’aquesta heretgia, sinó també mostrar l’efervescència religiosa que es visqué durant l’edat mitjana.

L’estudi conclou fent un repàs als principals documents que parlen sobre els càtars a Catalunya per tal de discernir l’impacte real de la dissidència a casa nostra. Així, coneixerem processos i decrets que miren d’apaivagar una heretgia que, segons la mentalitat de l’època, era considerada un mal, una plaga que calia purgar de la terra. La Inquisició neix en aquest context com a remei per localitzar i purificar un virus perniciós que, inoculat en el malalt –l’heretge–, podria arribar a atemptar contra l’ordre social. Estem davant de l’eterna lluita llibertat versus repressió, el dret a diferir i a debatre versus la intolerància.