La Terra inhòspita de M. Dolors Millat

M. Dolors Millat ens trasllada a un món futur per obligar-nos a repensar i qüestionar el model social actual. Ens força a plantejar-nos si el progrés científic i el desenvolupament econòmic desenfrenats no ens aboquen a la renúncia dels principals valors humans i, en definitiva, no ens enriqueixen sinó que ens alienen i anul·len com a tals.  Terra inhòspita. Barcelona ‘2048’ ens fa una crida a la responsabilitat.

M. Dolors Millat, nascuda a Sort el 1953, és llicenciada en història antiga per la UB i ha estat sempre vinculada al món de l’ensenyament. Fascinada per la literatura des de petita, el descobriment el 1987, al Canadà, de les escoles d’escriptura, ha acabat determinant la seva trajectòria personal i professional. Cofundadora de l’Aula de Lletres de Barcelona, la primera escola d’escriptors de Catalunya, el 1993; fundadora, el 2003, i directora de la Escuela de Escritores Alonso Quijano a la Manxa, és també professora de l’Ateneu Barcelonès. Fa el seu debut literari amb el poemari Lunas de Arena (2007) al que segueix un altre recull de versos, Al batec de la terra (2009); el 2012 publica els textos acadèmics El oficio de escritor i Cómo mejorar un texto literario i, també la seva primera novel·la Quirat i mig. Ara ens ofereix la seva darrera creació Terra inhòspita. Barcelona 2048, una proposta antiutòpica de la nostra societat ambientada en un futur no gaire llunyà.

1984 és una data del passat, però, 1984, és potser cada cop més proper. M. Dolors Millat ret homenatge a George Orwell amb el joc numèric del subtítol del seu llibre Terra inhòspita. Barcelona ‘2048’ i pica l’ull al lector per situar-lo mentalment, ja de bon començament, en una societat distòpica on el simulacre ha desplaçat la realitat.

Les ideologies totalitàries van ser el monstre a combatre al segle XX i, quan tot feia pensar que la derrota del feixisme i la caiguda del comunisme permetrien el desenvolupament d’una societat lliure, ens adonem de l’existència d’un poder no menys despietat que de manera cada cop més descarada ens controla i sotmet: el poder econòmic. Terra inhòspita és un relat fictici –o no?- de com aquest poder evita un xoc frontal amb la societat que podria resultar en una rebel·lió que el fes caure i utilitza el control de les emocions dels individus com a eina per imposar-s’hi.

M. Dolors Millat projecta en un futur no gaire llunyà situacions i comportaments que podem reconèixer fàcilment en el nostre dia a dia: el distanciament i profund desconeixement del medi natural, la dependència de les noves tecnologies, la transformació dels canals i formes de relació interpersonals, la gran penetració d’un model cultural centrat en la pura distracció i evasió. Mediat pel rebuig a tot el que representi qualsevol mena de patiment o reclami un mínim d’esforç. Aquests paral·lelismes fan versemblant i inquietant la història que ens narra i provoquen que el lector es regiri incòmode a la cadira, perquè s’hi reconeix com un possible protagonista. Tot sembla tan pròxim!

A la Barcelona de 2048, ens trobem no ja els preparats instantanis, que degudament hidratats i en pocs minuts, es converteixen en una “deliciosa” sopa de verdures i pollastre o els ambientadors que ens “transporten” al bell mig de la natura més pura i meravellosa que trobem a qualsevol súper i que són a bastament publicitats als mitjans; els científicament testats “liquidadors” de cel·lulitis, reconstituents de teixits, “afrodisíacs” estimulants de la libido  o serveis convencionals i aplicacions informàtiques on poder seleccionar les relacions més personals, sinó directament amb un pur nodriment per sobreviure a força de proteïnes, vitamines i altres elements bàsics dels aliments; uns depuradors imprescindibles d’un aire irrespirable; una cirurgia estètica que venç el rastre del temps però que dilueix la identitat i un amor planificat, sotmès a una tria voluntària que esborra per complet el component atzarós i l’element sublim de l’enamorament.

Tot amb tot ni rastre d’una societat feliç i igualitària. La vida “fàcil” té un cost elevat, els serveis més bàsics no estan a l’abast de tothom, la diferència de classe és més forta que mai i el control emocional mitjançant fàrmacs –que remet al soma d’Un món feliç de Huxley- no porta més que a la insatisfacció i degradació profundes de la persona. Dins aquest negre panorama hi ha, tanmateix, un bri d’esperança per a la humanitat, encara queden individus que s’enyoren d’un passat del qual gairebé no conserven referents, fins i tot, els carrers i avingudes porten el nom de corporacions transnacionals en un intent del poder per eliminar la història mateixa. Uns individus que es malfien del sistema i que voluntàriament com fa la Ronda Vailor, una jove hacker, o forçat per les circumstàncies en el cas del Sirio Grimau, un vigilant de museu, col·laboren amb Draco, una xarxa de resistència que lluita per destruir el sistema.

La M. Dolors Millat fa de la relació i de les peripècies dels dos protagonistes, la Ronda i el Sirio, el fil conductor de la història. Tots els personatges, inclosos els protagonistes, estan al servei de la narració, són per això arquetípics i no tenen un tractament psicològic profund. Aquest aspecte és potser el menys aconseguit. El tractament del temps i la descripció de l’espai juguen un paper transcendental a l’obra i Millat aconsegueix que siguin un complement força important en la construcció dels personatges, l’element central que distingeix virtualitat de realitat.

Terra inhòspita. Barcelona 2048, és alhora una crítica a la facilitat amb què la societat sembla estar renunciant als atributs que defineixen la humanitat mateixa: l’empatia social, l’esperit de superació, l’expressió de l’emotivitat per posar-se al servei del desenvolupament tecnològic i la generació imparable de beneficis econòmics a costa del que calgui i una advertència que no som tan lluny d’aquesta realitat inventada per l’autora del llibre.

Millat, M. Dolors (2013). Terra inhòspita. Barcelona 2048. Barcelona: Edicions del Periscopi, 350 pàg.