La prodigiosa memòria de Genís Matabosch

26.02.2018

Aquest cap de setmana ens hem rendit altre cop a la màgia del circ. Girona és la nova seu del Festival Internacional de Circ Elefant d’Or, considerat un dels cinc esdeveniments circenses més prestigiosos del món.

Genís Matabosch, presentador i director del Festival Elefant d’Or

Gràcies a la perseverança incombustible del seu director i presentador Genís Matabosch, l’esdeveniment ha pres també una nova dimensió i centralitat. L’èxit de públic, i sobretot la comunió d’aquest públic amb els artistes, ha estat incontestable.

Fa uns dies Matabosch ens explicava que de jove enganyava els seus pares perquè el portessin repetides vegades al mateix circ. Com que no tenia carnet de conduir i s’havia de fer portar, els deia que eren espectacles diferents. Potser per redimir-se d’aquelles mentides, Matabosch ha bastit un programa doble, el blau i el vermell, i les millors actuacions de cada itinerari formaran la programació de l’espectacle Or, que es podrà veure en sessió única aquest dilluns a les 20.30h a la Gran Carpa Camp de Mart que s’ha instal·lat a La Devesa.

Matabosch ha construït un programa molt asiàtic, format per atraccions que no s’havien vist mai a Europa. Girona ha respost entusiasta i embadalida a l’estrena europea de números de companyies provinents principalment de Rússia, Turkmenistan, Corea i la Xina. És una meravella sentir Matabosch recitar el nom de totes les companyies, amb noms d’artistes i llocs tan llunyans.

Vam poder contemplar en acció i en primícia europea els funambulistes del Circ Nacional de Pyongyang, que l’any passat van veure frustrada la seva visita a Figueres quan van saber que tot el seu material havia quedat retingut a la frontera xinesa. Enguany, han pogut fer el seu espectacle de funambulisme a gran alçada en un circ on la bandera nord-coreana ha onejat al costat de la bandera nord-americana. El circ com un espai de germanor i cordialitat. És un tanto indiscutible que s’ha apuntat el director Genís Matabosch, en un moment en què les relacions diplomàtiques arreu del món són més tenses que mai.

Circ Nacional dde Pyonyang | © Bertrand Guay

L’actuació dels nord-coreans va deixar el públic atònit. El rigor amb què saltaven sobre una corda suspesa tenia un aire marcial. El virtuosisme dels funambulistes de Pyongyang és d’un rigor extrem. No és ni juganer ni superflu, ans al contrari. S’hi endevina la fam de dignitat d’un poble que viu aïllat de la resta del món i que vol demostrar arreu on va el rigor gimnàstic de la seva proposta. En contrast amb els nord-coreans, els icaris xinesos eren pura alegria, una alegria que supura en els jocs i salts i els colors vius amb què construïen la seva coreografia. Aquests van ser probablement els dos grups més espectaculars i el contrast entre el temperament trist dels nord-coreans i la lleugeresa juganera dels xinesos va ser tota una lliçó de geopolítica i relacions internacionals.

L’espectacle blau va deixar-nos moments de gran poesia, especialment en les atraccions de cintes aèries de la russa Alyona Tsvetkova o de l’ucraïnesa Julia Igor Makarova, que havia actuat al Cirque de Soleil. La xilena brasilera Susana Reyes va enlluernar-nos amb els seus equilibris, especialment quan va fer un llançament d’arc amb els peus. La Tropue Chugunov va tenir dissabte al matí una actuació una mica accidentada en el seu número de malabars en grup. Veure aquesta dimensió humana, imperfecta, d’una companyia de circ és també alliçonador i forma part de la grandesa del circ. Els patins acrobàtics del duo cubà o la dansa malambo dels ballarins gauchos van portar una alegria llatina a un programa que altrament s’hauria decantat massa cap a la marcialitat asiàtica.

Susana Reyes

Anar-hi amb els meus fills em va permetre veure-hi doble. Amb els meus ulls i amb els seus. No va ser fàcil respondre a les seves preguntes meravellades, per a les quals no tenia sempre resposta. Les preguntes que suscita el circ en un nen no es poden respondre en termes morals convencionals. Som en un espai de revelació, on no hi ha truc a desemmascarar sinó únicament destresa i misteri. Amb tot, el meu fill de vuit anys em va descol·locar quan, en sortir i abans de votar el nostre número preferit, em va confessar que el que l’havia impressionat més havia estat la prodigiosa memòria de Genís Matabosch.

 

Trobareu més informació al web del Festival Internacional de Circ Elefant d’Or.