La premonició de Gustav Meyrink

19.04.2018

Juntament amb Dràcula (1897), de Bram Stoker, i Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley (1818), El gólem (1915) de Gustav Meyrink forma part d’una tríada fonamental de novel·les fantàstiques que han donat forma a sengles ‘criatures’ o ‘monstres’ i que no només s’han convertit en referents perennes del gènere. Ana Pomares ha llegit l’edició catalana d’El gólem, que ha publicat Més Llibres.

Gustav Meyrink

Parlar d’El gólem és parlar d’una obra complexa, fascinant, pertorbadora i hipnòtica alhora. La novel·la que publicava Gustav Meyrink l’any 1915 recull l’antiga llegenda jueva del gólem, que conta com el rabí Löw de Praga (1512-1609), seguint la càbala, va crear un ésser de fang per defensar els jueus i el va dotar de vida amb una sèrie de paraules màgiques.

No obstant això, un dia el gólem es va escapar del control del rabí i, embogit, començà a provocar catàstrofes al barri jueu. Segons la llegenda, el gólem reapareix cada trenta-tres anys i deixa un seguit de morts darrere seu. Amb aquesta premissa Meyrink crea un relat al voltant del mestre Pernath, un home que tracta de descobrir un passat fosc que li havien fet oblidar mitjançant la hipnosi. Una novel·la narrada en diferents nivells de realitat, entre l’onirisme i la realitat més tangible, entre la fantasia i el turment d’un personatge que no sap ben bé qui és ni per què hi és. Els records que no té es converteixen en allò més desitjat per a un protagonista que mai no sap si ha estat despert o somniant, i que porta els lectors de la mà de les seues cavil·lacions, dels seus dubtes i de les seues experiències amb diferents i estranys personatges al gueto jueu de Praga.

L’obra s’adscriu a l’escola expressionista de l’Europa de principis del segle XX, escola que sorgeix a partir del desassossec de la societat occidental del moment, la qual es troba immersa en la Primera Guerra Mundial. Una època marcada per la deshumanització d’una societat moderna que Meyrink relaciona amb l’esperit del gólem, atès que tots dos, el gólem i l’ésser humà, són capaços d’actuar con un autòmat contra la seua pròpia voluntat, capaç de destruir allò que hauria de protegir.

Ara, més de cent anys després de la primera publicació de l’obra, l’editorial Més Llibres, amb la traducció de Ramon Monton, ens presenta per primera vegada en català una obra carregada de misteris en què el lector pot de vegades trobar-se immers en llargs monòlegs de què el mateix Pernath és testimoni o en dubtoses situacions que, igual que el protagonista, el lector no sap si formen part de la realitat o d’una borrosa percepció. Una oportunitat, mai presentada fins ara, de llegir i gaudir d’un clàssic del segle XX en llengua catalana.

Per saber-ne més:

L’editor Ricard Vela parla de Gustav Meyrink a Vilaweb

Podeu llegir un fragment de la novel·la aquí.