La pel·li del Procés

16.09.2015

Aquest matí s’ha presentat el vídeo de campanya de la CUP-Crida Constituent per les eleccions d’aquest 27 de setembre. Signat novament per Metromuster, recordeu que en el 2012 aquesta productora ja va realitzar l’espot SOM UNITAT POPULAR que fou el vídeo més vist durant la campanya electoral, no deixarà a ningú indiferent i promet ésser enormement viral.

En el que ara sembla tan llunyà 2012, la CUP potser no era massa coneguda, més enllà de la seva presència municipalista i dins dels moviments socials, i Metromuster va apostar per un vídeo accelerat, programàtic, que resumia la raó de ser de la CUP i de la Unitat Popular i apostava per allò col·lectiu, amb imatges corals i plenes de gent, on es visualitzava aquest som indignat amb clares reminiscències del 15M, per donar veu a les lluites en defensa dels serveis públics, a tots els precaritzats i acomiadats i es lligava el fet nacional, amb la justícia social i el radicalisme democràtic (pilars bàsics de la CUP).

Ara, però, a la CUP-Crida Constituent ja no li cal fer una declaració d’intencions, fer promeses electorals per tornar-se creïble o esgarrapar quatre vots despistats, la CUP ha demostrat a la pràctica allò que és, allò en què creu profundament i què anava a fer al Parlament (desobeir, amplificar veus i lluites, impugnar la dreta i estressar l’esquerra socialdemòcrata). Els seus tres diputats han realitzat una tasca superlativa que els ha permès una forta presència i els seus regidors han demostrat que no perdien de vista els orígens (municipalisme de transformació) tot multiplicant-se considerablement i aconseguint alcaldies importants en les darreres eleccions municipals. És per això que la CUP-Crida Constituent podia permetre’s un vídeo de campanya com aquest, on no es fa ni una sola promesa electoral però alhora conté una visió àcida i clara de com veuen i entenen el procés que estem vivint i quina és la seva aposta o proposta.

La pel·lícula titulada “Anaven lents perquè anaven lluny” (una clara aclucada d’ull a la lluita zapatista, un dels referents reconeguts de la CUP) comença amb els tres diputats, una furgoneta espatllada i de mica en mica van apareixen els nous candidats per acabar amb una imatge col·lectiva sota el lema: “Quan el motor és la gent, Governem-nos.”.

Però anem a pams, què ens volen dir les formiguetes Cupaires amb aquesta road movie? En primer lloc que tenen sentit de l’humor i no tenen por, que són arriscats i sobretot rupturistes (també estèticament). En algun moment, s’ha acusat la CUP de ser formalment conservadora i no apartar-se dels missatges, frames, on es senten còmodes, però aquest pel·lícula ve a desmentir també això. Sense renunciar ni amagar els seus trets d’identitat, o pilars fonamentals, la CUP es reafirma en la seva voluntat d’avançar a pas ferm, ni que sigui més lentament, i a no a renunciar a les seves conviccions malgrat les promeses, temptacions o cants de sirena (digueu-li llista única “transversal i incerta” per anar més ràpid o multiplicar la suma d’escons en forma de coalició havent de renunciar a part del seu ADN, del que són realment).

Una imatge del curt Anaven lents perquè anaven lluny

Una imatge del curt Anaven lents perquè anaven lluny

“Anem lluny” ens recorda estèticament, a Breaking Bad, al Wim Wenders de París, Texas, a l’inici del que podria ser un spaghetti western contemporani signat per Tarantino i/o a Little Miss Sunshine però també als documentals ficcionats o les pel·lícules sense actors professionals basades en personatges reals del cinema d’autor més avantguardista. No és estranya aquesta relació, doncs, Metromuster prové del documental (No-res, Ciutat Morta) i Catalunya recull l’herència de l’enyorat Joaquim Jordà i els documentals creatius de Guerin (en Construcció), els films de Marc Recha (Petit Indi) i/o l’avantguarda d’Albert Serra (El cant dels ocells, història de la meva mort).

Com és propi del gènere, els protagonistes accepten ficcionar-se i autoparodiar-se , així ens trobem amb un esplèndid David Fernàndez realista, poètic, repartint citacions reals o desviades, “el núcleo irradiador s’ha espatllat” diu sense somriure per sota el nas, un Quim Arrufat incisiu, clar, autèntic, que sorprèn per les seves dots d’actor, un Antonio Baños despistat, amb aquest paper de la Barcelona underground i contracultural, canalla i corrosiu, un Busqueta “el pastisser indomable”, universal i ultralocal, una de les ments més lúcides i crítiques amb la UE i l’economia capitalista globalitzada, fent de comptable, fent aparèixer els Països Catalans, i després les tres dones; Tres dones fortes i lliures, tres dones determinants en el seu paper a la pel·lícula i a dins l’estructura real de la CUP, Isabel Vallet amb les seves sentències taxatives i el seu “tirar pel dret”, “Ítaca privatitzada”, la Gabriela Serra amb la seva aparició de sobte, duent el material i canviant la roda, decidida i eficaç, amb tot el pòsit de coneixements acumulats a l’esquena i la seva generositat quotidiana en fer-ho tot com qui no vol la cosa i l’Anna Gabriel des de la barra del bar, o de l’ateneu, resolutiva i eficient, convocant aquell col·lectiu del que no s’ha despenjat mai, convocant el veritable motor que farà tirar endavant la furgoneta (ai vull dir el procés); tres dones que no resulten impostades sinó que plasmen i són el reflex d’una manera de ser i fer de la CUP.

Jair Domínguez i la pròpia CUP (que són qui signen el guió) fan aparèixer un cotxe de luxe que simbolitza la llista única del president, ràpids i segurs, prepotents, “pugeu?” i “la ITV som nosaltres” afirmen, elegant denúncia de la corrupció, dels Pujol, engeguen i marxen deixant-ho tot ple de pols. I després una altre cotxe que apareix direcció a Madrid, trinxant allò que es troben pel camí (digueu-li immersió lingüística o convivència).

En definitiva, la CUP-Crida Constituent avui ha presentat una pel·lícula, una pel·lícula que és el seu vídeo de campanya i alhora la pel·lícula del procés, desconec si mai cap partit havia fet una cosa així, a mi em sembla enormement trencador apostar per la lentitud, una durada de 7 minuts i mig, on no apareix el reduccionisme fàcil ni l’emotivitat autoreferencial dels vídeos electorals sinó que la CUP-Crida Constituent torna a oferir reflexió, compromís, conviccions i ironia, torna a sorprendre com no ha deixat de fer-ho al llarg d’aquesta legislatura. Amb un doble salt mortal, no sé què en deuen pensar els creatius i publicistes “Divines”, però per mi la CUP ha tornat a capgirar tota la lògica (i les regles de la comunicació política que tant obsessiona a alguns altres) i ha signat un vídeo excel·lent malgrat el seu baix pressupost per la campanya electoral. Sens dubte això només és possible gràcies a les simpaties que recull la CUP-Crida Constituent i a la xarxa d’aliances i complicitats que ha teixit en tots aquests anys, un element que no hem de perdre de vista.

Escena final del curt de la CUP-Crida Constituent

Escena final del curt de la CUP-Crida Constituent

En fi, jo no sé si això és nova o vella política, però el que reconec és que no amaga ni juga electoralment amb els conceptes i/o la gent. La CUP-Crida Constituent mostra sense complexos allò que és, fins i tot se’n fot una mica de sí mateixa, aparta i rebutja les velles pràctiques de la política més condemnable ( amiguisme, corrupció, lluites de poder) i alhora posa en valor l’herència dels qui no es van doblegar ni van renunciar mai a viure políticament, a incidir, ho fusiona amb els aires nous dels joves activistes i la gent compromesa de pobles i ciutats, sense amagar que “circulen pel costat més esquerra de l’esquerra”. Suposo que això té molt a veure amb el que se n’ha dit la democratització de la política, el radicalisme democràtic i democratitzador, o a obrir portes i finestres, llums i taquígrafs. A mi aquesta forma de fer i enfocar les campanyes m’agrada, crec que està molt en la línia del que la CUP sempre ha defensat, no volen ser polítics professionals, no volen caure en les pràctiques establertes i previsibles i déu ni do com la toquen i hi toquen, aquests.

La xarxa ja bull i han començat a aparèixer cartells en la línia estètica del vídeo, potser no estaria malament començar-se a trobar pels carrers imatges com aquesta d’en Baños o seqüències impagables de la pel·lícula com les que han servit per promocionar-lo prèviament. D’aquí uns anys, no tinc cap mena de dubte que s’estudiarà les campanyes que fa la CUP – multinivell, descentralitzades, virals i força caòtiques i per això imprevisibles, incontrolables, multidiscursives, coherents i profundament eficaces i efectives- i sobretot aquest vídeo que avui han presentat. Si us agrada això que fan, això que són, feu-los créixer, ja sabeu com.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Bon dia i bona hora de matí,

    entretingut, interessant, intrigant,
    encisador, inquietant, indestructible,
    enardidor, inabastable, immillorable,
    en tot veritat, en tot realitat, el gat.
    Continuarà?

    Mercès pel regal.
    Delenda est Hispania.
    Salut i república!