La passió de Jeanette Winterson

28.04.2019

Història, aventures, fantasia, amor, passió, il·lusió, desamors, bogeria… Tot això i més es troba a La passió, la novel·la de la ja consagrada escriptora anglesa Jeanette Winterson, que ara recupera Edicions del Periscopi.

Jeanette Winterson

Originalment, La passió va ser publicada l’any 1986 i va arribar a Catalunya l’any 1988 gràcies a la traducció de Dolors Udina i a l’editorial Columna. Tanmateix, l’obra es va descatalogar i no ha estat fins aquest any 2019 que Jeanette Winterson ha entrat a formar part del catàleg d’Edicions del Periscopi gràcies a la mateixa traductora, que ha revisat a fons la primera traducció publicada.

El relat alterna dues veus: la de Villanelle, una jove apassionada que neix amb la peculiaritat de tenir els peus palmats; i la de Henri, un jove soldat innocent i càndid que creu en l’amor vertader. I així, des d’ambdues perspectives, es va teixint l’entramat del que serà una història encisadora. Una història que portarà a l’encontre dels dos personatges a la gèlida Rússia: la Villanelle, venuda a les tropes napoleòniques pel seu marit, un home agressiu i despietat; i en Henri, encegat per l’amor que professa a Napoleó i seguint-lo en la seva comtessa bèl·lica. En algun lloc entre els aiguamolls i les muntanyes. […] En algun lloc entre Déu i el diable hi ha la passió, i el camí per arribar-hi és sobtat i el de tornada és pitjor.

En Henri queda total i irrevocablement enamorat de la Villanelle, però aquesta ja va donar el seu cor a una altra persona. No té sentit estimar algú amb qui no et podràs despertar mai si no és per casualitat. El personatge de la Villanelle és el paradigma de l’hedonisme per antonomàsia, ella que és amant de la nit, amant entregada a amors de diverses menes, amant que es lliura a la més pura de les passions. Però una cosa és certa, la passió no es pot dominar, només cal veure el destí dels protagonistes. Un cop es deixa entrar, només resta lliurar-s’hi. Alguns aprenen a conviure-hi, d’altres, però, sucumbeixen a la dissort de la bogeria.

La passió és una veritable oda a l’hedonisme: el plaer és considerat l’únic o el principal bé de la vida, i Venècia és l’escenari perfecte, feta de llum i d’ombres, màgica i tràgica a la vegada, font d’esperances i de desesperances. Entre la congelació i el desgel. Entre l’amor i la desesperació. Entre la por i el sexe, hi ha la passió.