La nova Normativa a l’abast del món

3.06.2018

No negarem que fa certa peresa llegir-se i intentar entendre els canvis discutibles, ambigus i problemàtics que l’Institut d’Estudis Catalans ha fet a la nostra preuada llengua i que fa palès en un volum de 1439 pàgines anomenat Gramàtica de la llengua catalana (2016) i en un altre titulat Ortografia catalana (2017). Un fet inqüestionable el qual m’atreviria a dir que tots els professionals –i no professionals encara més– de la llengua comparteixen. Per fortuna, Neus Nogué ho ha vist i per això enguany ha fet una recopilació de les principals novetats a La nova normativa a la butxaca.(Publicacions de l’Abadia de Montserrat)

Neus Nogué Serrano | Foto: Plataforma Com ho diria

Neus Nogué Serrano | Foto: Plataforma Com ho diria

És evident que resulta molt més còmode gastar-se divuit euros i posar-se al dia de la darrera actualització normativa llegint 157 pàgines entenedores per a qualsevol públic que no pas gastar-se’n més de setanta i destrossar-se la vista i les neurones desxifrant llenguatge especialitzat amb la nova Gramàtica; ara bé, n’hi ha prou? En tenim suficient per anar d’erudits de la llengua, amb aquesta síntesi? La resposta és, potser, sí.

Neus Nogué ha fet un gran gest d’heroïcitat ocupant-se de fer la feina bruta de desxifrar i resumir els volums de l’IEC. Ens ha ordenat la informació amb els seus corresponents exemples, enumerant-los i posant cada una de les referències de l’OIEC i la GIEC a peu de pàgina, ha seleccionat els retocs ortogràfics més freqüents en textos de temàtica general i ha triat els fenòmens gramaticals de més interès. L’obra, editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, està dividida en 49 apartats –sense comptar l’índex de conceptes i paraules del final, que encara fa més amena la consulta– que no ocupen més de quatre planes cada un: des d’ortografia, passant per aspectes de fonètica i pronúncia, de quantificadors nominals, preposicions, pronoms, usos dels verbs, temes de concordança fins a locucions i connectors.

No recordem en quin context s’utilitza el per i en quin el per a davant d’infinitu final? Ja no cal cercar epígraf amunt i epígraf avall per trobar la solució, ho tenim tot, a grans trets, en dues pàgines. Dubtem si hi ha d’haver pronom feble o no? Tenim un capítol sencer per aclarir-ho. No sabem si una locució o un connector està acceptat per la GIEC? Fàcil, l’autora del llibre ens ha ordenat alfabèticament els que ho estan i, pels que no, ens ha fet una taula amb l’alternativa o les alternatives que podem emprar al costat. Necessitem exemples per aclarir la concordança entre el subjecte i el verb amb els noms col·lectius? No cal patir, en tenim uns quants per escollir a les pàgines 106 i 107.

Així doncs, d’aquesta manera, podem trobar i assumir fàcilment les modificacions i les noves incorporacions que s’han considerat més importants per a la consolidació del català estàndard; informació breu, clara i concisa ideal per tot aquell qui estimi, valori, respecti i vulgui saber més de la llengua de la futura república catalana. Innovacions a l’abast del món que ningú ens obliga a aplicar però que no està de més conèixer, si més no per no fer el ridícul corregint algú que ens digui que “porta tres dies sortint de treballar a les vuit i mitja i no pot anar a comprar les dos llibretes que li fan falta”.

Per sort, –i perdoneu per fer spoilerel tenir que encara no ens l’hem de menjar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Aquest “article” palesa que haver estudiat filologia catalana i estar aprenent a corregir no t’han exigit mai obrir una gramàtica per aconseguir el títol. La gràcia, a més, és que pots fer pública aquesta gesta sense gens ni mica de rubor: la ignorància és atrevida i el criteri d’admissió de col·laboracions a Núvol, pel que es veu, és força baix per no dir nul.

    No hi ha cap dubte que el resum que ha fet la professora Nogué és meritori i digne de ser llegit, especialment si vols comprendre millor uns quants aspectes de la nova gramàtica normativa que sempre són embullats. Una altra cosa és que llegir aquest treball t’eximeixi per sempre més de consultar la gramàtica normativa.

    Us imagineu, ara, que algú decideix resumir el diccionari normatiu en un manual d’un centenar llarg de pàgines? També direu que la consulta d’aquest manualet t’estalvia haver de consultar el diccionari?

    Doncs això.

    Fins que no entenguem que una gramàtica és una eina de consulta com ho és un diccionari tenim mala peça al teler. Una altra cosa és si la terminologia utilitzada o la manera d’explicar les coses en aquest tipus d’obres (i en aquesta obra en concret) són clares i assequibles per a tothom: en això podrem convenir que, si no ets un professional de la llengua competent, en algun moment pots arribar a sortir-ne marejat i amb la cua entre cames (però primer feu la prova, potser tot plegat són més prejudicis i mandra que no pas una altra cosa).

  2. No entenc el titular, ni la referència després en el text: “la llengua de la futura república catalana”? És que tot això no és per la d’ara? Ens hem de reservar?
    O és només un ús resultat d’inèrcies d’expressió hegemòniques (per dir-ho d’alguna manera)?