La Nit fallida de l’Akadèmia

21.06.2016

El passat dissabte va tenir lloc la darrera representació de La Nit al Teatre l’Akadèmia, interpretada pels actors Guillem Gefaell i David Menéndez. El títol original de l’obra és La nit just abans dels boscos, i l’autor és el francès Bernard-Marie Koltès. El dramaturg va morir l’any 1989 quan encara era jove, però la trajectòria de les seves obres ha estat exitosa des d’aleshores. Sergi Belbel va traduir l’obra al català temps enrere, però a l’Akadèmia –malgrat el títol—, la representació ha estat en castellà. La direcció ha anat a càrrec de Moreno Bernardi.

Guillem Gefaell i David Méndez a La Nit.

Guillem Gefaell i David Menéndez a ‘La Nit’.

Foscor i dos cossos que es mouen com insectes. La nit comença amb una coreografia – combat que sembla oblidar-se del públic durant els primers sis o set minuts. Les dues figures, de negre rigorós, es repel·leixen i s’apropen. El text comença amb uns crits quasi animals, després arriben les paraules. Els actors Gefaell i Menéndez interpreten un sol protagonista que camina sota la pluja de París i que demana foc als transeünts per escapar-se d’estar sol durant una estona. El fons de l’escenari són columnes llises i les ombres dels dos actors s’hi projecten, i en lloc de semblar dos semblen quatre. En contrast amb les rèpliques cridaneres i “expressionistes” dels actors, el decorat és d’una sobrietat i subtilesa notòries.

El text original és un monòleg de balanç i Gefaell –ja vam veure’l actuar a la casa a la deliciosa Vespres de la Beata Verge— i Menéndez es reparteixen les rèpliques. El desdoblament d’aquest personatge marginal, immigrant, antimilitarista i antieclesiàstic funciona: és algú escindit que parla amb si mateix com si fos un altre, que lluita des de la desesperança en un ambient hostil. “Mi idea del sindicato internacional, pero ya te lo contaré luego. Com-pa-ñe-ro!”. Aspirant a revolucionari incomprès, el personatge té un pla vague per canviar el món i repeteix una vegada rere l’altra l’expressió “Com-pa-ñe-ro”, de forma volgudament histriònica.

lanit_0

Un moment de la representació de ‘La nit’

En un moment avançat de l’obra, Gefaell explica com, en una de les seves expedicions en busca de caliu i comunicació humana, va conèixer una noia d’ulls bonics. Van atreure’s però de seguida que van parlar va arribar la desavinença. Va fingir no ser ell mateix, va seguir-la per tot arreu. Però ella no és com ell, no forma part dels qui volen canviar les coses i per tant és la seva enemiga. Tot i l’afany comunicatiu i la necessitat de contacte social, la societat i en concret les noies maques són una trampa, tot és alienació, no hi ha manera de relaxar-se i mantenir ferms uns ideals que per si mateixos ja són prou confusos i existencialistes. Gefaell i Menéndez, que són un, conclouen: prohibit fer-se una palla. Aquest passatge té interès perquè mostra com de difícil resulta, a la pràctica, mantenir-se ferm en els propis principis des de la marginalitat i la solitud.

Inconvenients de l’obra? Un del molt gros: les rèpliques es deien a crits i amb un to de veu mongòlic. Així com el vessant coreogràfic aporta qualitat estètica a l’espectacle –els cossos dels actors ens indiquen la psique convulsa del revolucionari immigrant impotent i desemparat –, la cantarella imposada als actors desacredita l’espectacle. En lloc d’aportar musicalitat a l’obra, que suposo que era l’objectiu de la direcció, la manera de parlar del personatge incita a no prendre’t el text seriosament i a desconnectar. La sensació externa és que al director de l’obra el text li interessava poc, o creia que el text era insuficient i que per tant calia amanir-lo d’alguna manera que semblés trencadora. De trencar, però, no es va trencar res a banda del meu interès per l’obra. I no vaig ser l’única espectadora que ho va sentir així. Tot i que els actors s’hi esmerçaven, personalment m’envaïa una sensació de vergonya aliena que m’impossibilitava jutjar la seva feina i gaudir o deixar-me emocionar pel que deien. Una pena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Si fins ara m’havia tret el barret davant tots els espectacles que he tingut el goig de veure al Teatre Akadèmia, en aquesta ocasió he de manifestar que comparteixo el desconcert amb l’autora de la crítica. No vaig saber descobrir què ens volien transmetre els dos excel·lents actors amb els seus udols.
    I ja que una flor no fa estiu, puc assegurar que el meu interès es manté per tots els treballs que en el futur ens oferirà aquest teatre tan especial i estimat.

  2. Crec que pots sortir d’aquest treball mes o menys desconcertat, mes o menys eufòrica. Però no es pot qüestionar, si es que algú ho fa, l’excel•lent treball dels intèrprets. De vegades, està bé no entendre.

    El treball de “La Nit” parteix d’un treball tant específic, personal i tècnic que pot crear una certa distància amb aquells que no hi estan/estem avesats. Però penso que està bé que es produeixi aquests “punts de fuga” a la cartellera barcelonina, sovint massa convencional i plana.