La mort, a l’atur

Què faríem si tinguéssim tot el temps del món? Aquesta és la premissa d’Immortal, la comèdia escrita a quatre mans entre Marc Angelet i Alejo Levis que indaga sobre les conseqüències de l’eternitat. Bruno Oro fa un solo teatral i es multiplica en un grapat de personatges per explicar-nos els peatges de viure per sempre. Es podrà veure el proper 17 de novembre al Teatre Auditori Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols dins la programació del Festival Temporada Alta.

El 2006, Albert Espinosa va estrenar al teatre Tantarantana Idaho y Utah (nanas para nenes malditos), una faula futurista sobre un món on existia una pastilla que permetia que la gent deixés de dormir, amb la qual cosa el dia passava a tenir, literalment, 24 hores. La de coses que es poden fer en tot aquest temps sense haver d’hipotecar un terç de la teva jornada al llit! Dotze anys després (ja estem al futur?), els dramaturgs Marc Angelet i Alejo Levis han anat molt més lluny i han ideat Immortal, on fabulen, ja directament, sobre l’eternitat.

Bruno Oro és l’encarregat d’il·lustrar-nos sobre aquest nou món sense límits temporals. Aquesta vegada n’hi ha prou en ingerir una innocent llaminadura (un d’aquells ossets de coloraines) per no morir mai. Així que l’actor es desdobla en una desena llarga de personatges –en un solo teatral que enllaça minimonòlegs–, per explicar-nos les virtuts i les misèries de viure eternament. Què faríem si tinguéssim tot el temps del món? Uf, quin vertigen! De tots ells, en destacarem dos: el protagonitzat per un publicitari contractat pel Vaticà per tal de reflotar la Santa Seu i rellançar la marca, que viu moments (segles, vaja, per ser més precisos) en caiguda lliure. Si ningú es mor, què hi pinta, Déu? I un altre sobre la Gran Dama, això és, la Mort, que s’ha quedat sense feina (pobrissona), i recorre a una improvisada teràpia amb un comercial de telefonia que la truca a deshores.

L’espectacle està ideat pel mateix Oro (Marc Angelet se’n reserva també la direcció) i planteja, sempre en clau de comèdia, preguntes de pes, alhora que dona respostes a dubtes existencials, com la suposada immortalitat del periodista Jordi Hurtado, ara ja del tot confirmada. O almenys això pronostiquen alguns científics: veurem la mort de la mort.

Immortal, en qualsevol cas, és un espectacle simpàtic i divertit, sense més pretensions que entretenir i passar una bona estona, que de la mà de la solvència de Bruno Oro, està més que garantida.