La mel: un espectacle inoblidable

22.10.2015

Recordo encara aquell diumenge, una tarda de novembre, era l’any 2005. I el recordo perquè vaig veure un espectacle inoblidable fet a la meva mida. Amb això vull dir que allò que succeïa a l’escenari, allò que veia davant els meus ulls i sentia, omplia la totalitat de la meva ànima i dels meus sentits. I entenc que això tan difícil és el que ha de donar de si un espectacle teatral.

La mel, amb Xicu Masó, es pot veure al Maldà

La mel, amb Xicu Masó, es pot veure al Maldà

 

Era La mel, el poema narratiu de Tonino Guerra encarnat per Xicu Masó i amb direcció de Miquel Górriz. De tant en tant, sento el ressò de les veus i les històries d’aquella gent tan particular i entranyable, parlo de la Bina, d’en Pinela el pagès, de la Filomena amb el seu fill beneit, del germà del protagonista que sempre era entaforat a la casa vella i, com no, l’estampa dels tres sabaters jubilats asseguts a la plaça: en Pidio, en Jepi i en Nano. Allò era un retorn autèntic, el retorn, després de molts anys, d’un home qualsevol al poble de la infància on gairebé ja no hi queda ningú, on l’aire és bo i l’aigua va pels recs. De cotxes, res, i els gossos jeuen estesos al mig del carrer.

De La mel, però, només se’n van fer un parell o tres de representacions. Podeu imaginar l’alegria que em produeix assabentar-me que l’espectacle torna a prendre cos i vida. No us el perdeu per res del món!

Una crítica

Fa uns dies en Xicu Masó va reestrenar La mel, un espectacle basat en aquest llibre de poemes de Tonino Guerra. Tonino Guerra és un poeta i narrador italià que ha signat diversos guions d’obres mestres del cinema, treballant al costat de gent com Tarkovski, Antonioni i Fellini (Amarcord). La majoria el coneixíem pel vincle amb el cinema, però aquest text de prosa poètica anomenat La mel és, sens dubte, una cosa d’una sensibilitat extraordinària. Per tant, Tonino Guerra és molt més que un guionista, és un poeta meravellós, un poeta precís i entranyable, d’un matís en la llengua i un humor perfectes. Escriptors de la talla d’Italo Calvino van afirmar en el seu moment que La mel embellia cada any més, i no hi ha dubte que així és.

Però, què és La mel? Doncs és una història fragmentada que s’explica al llarg de 36 cants. Tracta d’un home que després de viure una vida llarga i intensa, ja n’ha fet 70, torna al seu poble natal per estar-se al costat del seu germà i retrobar certs estats de la infància. Però el poble, que abans tenia mil dos-cents habitants, ha quedat desolat i reduït a un total de nou veïns. Aquests veïns són els protagonistes singulars dels meravellosos cants poètics; en cada cant Tonino Guerra hi explica una petita història pròpia, tocada d’alè rural. I, des d’un inici, veiem que es tracta d’un poemari narratiu de caire autobiogràfic: l’autor va deixar Roma per retornar a la vall de Valmarecchia, on havia passat la seva infància.

La veu, el cos i la interpretació són d’en Xicu Masó que, posseït pel creador, es va desdoblant en variats i magnífics personatges. Personatges que acabem per adorar i fer-los nostres. Però en Xicu sorprèn de veres quan un d’aquets personatges acaba esdevenint ell mateix, narrador de l’íntima memòria, on records i pensaments s’intercalen en connivència amb el públic. Desemmascarem el paral·lelisme i la colpidora proximitat entre l’autor i l’actor que s’interpreten contínuament. Hi ha moments tan esplèndids que tot és pura afinitat. El sentiment de pèrdua d’un món irrecuperable, de les coses petites i insignificants de la vida senzilla i quotidiana, recorre tot el perímetre de l’espectacle que transpira molta i profunda delicadesa.

La música original de Maurici Villavecchia crea l’ambient rural i nostàlgic d’allò perdut irremeiablement en els temps. L’espai escènic ve vestit amb una cortina blanca al fons, dues cadires i una il·luminació d’ànima que juga constant amb les ombres i que situen l’espectador dins l’imaginari del record. I a la vora, a tocar, hi ha un petit escriptori, el punt de llum de l’existència i l’autobiografia. La direcció de Miquel Górriz juga a favor de l’encantadora i senzilla prosa poètica, aconseguint donar forma i color al real i meravellós poema escènic. Un espectacle inoblidable, un record per sempre més.