La màgia del teatre amb Víctor Català, la senyoreta de l’Escala

El dissabte 30 d'abril, la companyia Terratrèmol Produccions estrena al Tradicionarius Víctor Català, la senyoreta de l'Escala.

La companyia Terratrèmol Produccions presenta Víctor Català, la senyoreta de l’Escala aquest cap de setmana a El Born CCM dins el programa de teatre familiar.

Víctor Català, la senyoreta de L'Escala

L’obra sorgeix a partir del projecte de final d’estudis de l’Esmuc del tenorista Magí Canyelles i és una combinació de teatre, dansa, música i videoprojeccions. A partir de la trajectòria de Víctor Català l’obra planteja la discriminació de gènere.

La protagonista, una nena que es diu Victòria, interpretada per Rosa Martínez (també excel.lent veu de l’espectacle!), arriba a l’Escala amb la seva família i comença a patir menyspreu per part d’alguns nens només perquè li agrada jugar a futbol. A les golfes de la casa pairal on viu hi troba una autobiografia de l’escriptora i el fantasma de Caterina Albert. Comença a llegir el llibre i a parlar amb la veu fantasmagòrica. A partir d’aquí, Victòria Albert Balaguer, Vicki, va coneixent qui és Caterina Albert i Víctor Català i veient que l’escriptora també va patir discriminació. En el seu cas, per ser dona i escriptora en una terra “en què és més deshonrós per una dona escriure que fer altres disbarats”, com deia Víctor Català a Joan Maragall en l’única carta que firma amb el seu nom adreçada al poeta, el desembre de 1902.

La ballarina Mar Ollé, magistralment, dóna també forma a l’autora de l’Escala, igual que el narrador, interpretat per Roger Cònsul, qui ha escrit el guió de l’obra i l’ha dirigit de manera excel.lent. A patir de textos de la pròpia autora, pròlegs, entrevistes, cartes, es va vestint la seva trajectòria, amb l’acompanyament dels músics Magí Canyelles (tenora i veu, qui ha tingut la idea original de l’obra i l’ha dirigit musicalment), Pau Vinyoles (acordió diatònic i veu) i Francesc Cardona (guitarra i veu). Cadascun dels músics representa un paper: el de crític, mestre, llibreter i pintor. Tots els textos i músiques de l’espectacle són de Caterina Albert/Víctor Català o hi estan relacionats a través de la seva biografia. 

L’espectador anirà descobrint per quines dificultats va haver de passar Caterina Albert per ser “dona escriptora” a través de la veu en off del fantasma de l’escriptora, de la ballarina que la representa i el narrador. En primer lloc, per ser dona, no va tenir accés a la universitat, com els seus germans, en Martí i en Francesc, que van estudiar Dret. Va ser una persona autodidacta, amb una gran influència de la seva àvia, Caterina Farrés, qui li explicava moltes històries que després convertiria en contes. Molt del seu lèxic el deu a ella. També, quan va presentar el monòleg La infanticida al IX Certamen literari d’Olot, una part dels membres del Jurat no van veure amb bons ulls l’agosarat monòleg, pel seu contingut i perquè a més era escrit per una dona. Josep Berga, el secretari, l’agost de 1898, deia a Caterina Albert: “Aquell realisme, à alguns individuos del Jurat los hi venia à repel però a la majoria nos plavia y fou necessaria la lluyta pera que sortis”. No va anar a recollir el premi i l’obra no va ser inclosa ni a Quatre monòlegs, que va publicar el 1901, ni a les Obres Completes (1951). No es representaria fins al març de 1967 al Palau de la Música Catalana. A partir d’aquí, decideix que no donarà cap obra al públic sense un pseudònim.

Una escena del muntatge Víctor Català, la senyoreta de L'Escala

A l’obra, el narrador i la Vicki dialoguen sobre l’opció de la màscara, sobre el dilema de ser un mateix, de continuar escrivint, d’amagar-se darrere un pseudònim per poder escriure sense ser jutjada… I recorden els altres “grans escriptors” que van haver d’emparar-se també en un pseudònim: George Sand, George Elliot, Fernán Caballero… 

L’altre disgust important que va tenir Caterina Albert va ser el 1902, quan es descobreix que darrere Víctor Català s’hi amaga una senyoreta de l’Escala que emmarca la seva obra en un “ruralisme negre”. I el narrador que representa Víctor Català dirà a la Vicki: “Vicki, jo estimava el món i la vida tal com són, i el món és dolç i clar, però també amarg i ombrívol. I a més, quina culpa tinc, jo, si van ser les… “tintes negres” les que més van impressionar la meva retina”. La sinceritat a l’hora de plasmar el món és el que defensarà l’escriptora. El veu amb “tintes negres” i per tant, no deixarà de retratar-lo d’aquesta manera. Li critiquen el “ruralisme negre” i que sigui una “senyoreta” qui els ha escrit. Víctor Català, però, continuarà escrivint.

Al final de l’espectacle, una veu en off cita un fragment del discurs dels Jocs Florals de 1917 que va pronunciar Caterina Albert, on parla dels drets de les dones: “lo dret a la vida, a la vida completa, així física com conscient, així privada com pública, així individual com col.lectiva. És de justícia”. I Vicki, dirà: “Amagar-me o descobrir-me? Ser o no ser? Aquest és el dilema… Potser que els ho preguntem a ells”. Si voleu saber les respostes a aquestes preguntes, aneu a veure l’estrena de Víctor Català, la senyoreta de l’Escala el proper dissabte, 30 d’abril, a les 19h, al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. No en sortireu indiferents, sinó tot el contrari ! Veureu una espectacle molt ben documentat, on es combinen a la perfecció moltes disciplines per mostrar la vida i l’obra de Víctor Català i centrar-se en la discriminació pel gènere.

Podeu trobar informació sobre Terratrèmol Produccions i aquest espectacle a la seva web.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació