La llista de Falciani, el documental que el govern no vol que vegis

28.05.2015

El DocsBarcelona va començar ahir amb tota una declaració d’intencions: el documental La llista de Falciani. En aquesta pel·lícula s’explica com l’informàtic Hervé Falciani va robar dades del banc HSBC amb dades de clients que evadien els impostos a Suïssa sense declarar els seus béns. La posterior publicació d’aquesta informació va crear un dels majors escàndols bancaris mundials, que encara s’arrossega fins avui. Tatiana Pagà i Aída Pallarès l’han vist i ens expliquen per què hem de córrer tots als Cinemes Aribau a veure demà o dissabte la pel·lícula. 

Una imatge de la pel·lícula La llista de Falciani

Una imatge de la pel·lícula La llista de Falciani

El millor de La llista de Falciani:

Aída Pallarès:

La llista de Falciani s’ha de veure per obrir encara més els ulls i, com diria el mateix Hervé, adonar-nos de qui són els llops. Ben Lewis ha rodat una mena de thriller financer de bon ritme i per a tots els públics. Per una banda assistim a les repercussions diplomàtiques i jurídiques del robatori de la llista a Suïssa i, com això va afectar països com Alemanya, França, Grècia, Espanya i els Estats Units. I per altra banda, s’il·lustra com la crisi va provocar que els governs, per una mera qüestió econòmica, comencessin a prendre mesures contra l’evasió fiscal. O, si més no, a prendre-se-la seriosament.

El documental, doncs, explica i, fins a cert punt, analitza la controvèrsia generada al voltant de la privacitat bancària i l’evasió fiscal descoberta arran del robatori de dades que Falciani va realitzar al banc suís HSBC. Dit d’una altra manera: Veient La llista de Falciani t’adones que el protagonista té raó i que no n’hi ha prou amb demanar: també cal actuar. Hem de lluitar per deixar de ser ovelles, lluitar contra la corrupció, el frau fiscal i les lleis que protegeixen els evasors fiscals. Cal moure fitxa i no quedar-nos de braços plegats per aconseguir que, de mica en mica, l’evasió deixi de ser un entramat internacional.

Tatiana Pagà:

El documental exposa uns fets que resulten reveladors. El fet que Falciani lluités per fer pública una llista de clients d’un banc que defrauden impostos en un paradís fiscal fa pensar que les coses poden canviar. Aquest tipus de documental era més que necessari, tota la informació que aporta als espectadors té un valor incalculable. Es tracta d’una lliçó d’economia exprés que fa entendre millor el rol dels bancs i com funciona el poder del capital. La llista de Falciani fa que la corrupció perdi una batalla, però la guerra continua i Falciani es veu decidit a continuar col·laborant per desemmascarar més corruptes. De moment ja ha començat a treballar amb alguns partits polítics com el Partido X i Podemos per aconseguir controlar els fraus fiscals que es produeixen als bancs.

El pitjor de La llista de Falciani:

Aída Pallarès:

El documental té un element que juga en contra seu: Hervé Falciani. Quines són les seves motivacions? Per què, en un primer moment, va intentar vendre les dades? I ara per què accepta protagonitzar el documental? Són preguntes que l’espectador no deixa de fer-se durant el visionat de la pel·lícula. És cert que el documental presenta, explica i analitza els fets i, que tot i que Falciani no dubta en comparar-se amb Julian Assange, evita retratar-lo com el Robin Hood de les finances. La pel·lícula, però, no aclareix qui és Falciani de veritat ni per què va robar les dades. A més, és Falciani qui mira directament i de manera frontal a càmera als espectadors, com si a través de la planificació Lewis intentés dir-nos que l’ex banquer no amaga res. Els altres entrevistats, per cert, són gravats de la manera habitual. Tot això, per sort, no enterboleix el fet que La llista de Falciani és un documental necessari que tothom hauria de veure.

Tatiana Pagà:

Falciani ha ajudat els Estats Units, França i Espanya, entre altres països, a recuperar part dels impostos evadits pels clients del banc suís HSBC. Però, què el va portar a actuar de manera tan altruista? Quines van ser les motivacions que el van empènyer a ser tan perseverant i fer públiques les llistes? Ho va fer perquè no va poder aconseguir-ne cap benefici econòmic? Aquest tema no es tracta al documental i ha sigut deliberadament, així ho van explicar els productors executius Bettina  Walter i Carles Brugueras a la presentació del film. Aquesta incògnita, però, és una de les raons que pot fer que l’objectiu final trontolli una mica.