Lo dia que els peixos han escomençat a pescar

15.10.2014

El Born CC ha acollit l’estrena del film, Lo dia que els peixos han escomençat a pescar, el primer documental de llarga durada rodat íntegrament en alguerès. Es tracta d’una de les activitats centrals de la presentació de l’Alguer a Barcelona, amb la voluntat de donar a conèixer i apropar la cultura i la identitat d’aquest territori sard a Catalunya. En podeu veure un fragment aquí.

El programa inclou dues taules rodones (una centrada a debatre sobre la situació actual i futura de la llengua a la ciutat catalana de Sardenya; mentre que l’altra vol reflexionar sobre les potencialitats turístiques i econòmiques que pot significar el fet de posar l’accent en el seu patrimoni identitari català, únic a Sardenya i a Itàlia), així com la projecció d’un altre documental, de format breu, 17 de Maig 1943: lo silenci troncat de Gianfranco Fois; i que tindrà com a immillorable cloenda el concert “Un home del país”, de Claudio G. Sanna i Claudia Crabuzza, dedicat a la memòria del popular i sempre irònic cantautor alguerès Pino Piras, complementat amb algunes de les més belles i emocionants cançons del repertori musical tradicional i contemporani alguerès.

Sembla evident, però, que és el cinema un dels principals protagonistes d’aquesta posada en llarg de l’Alguer al Born Centre Cultural. I aquesta sí que és una novetat significativa en l’actual panorama cultural alguerès ja que, fins fa relativament poc, la creació en alguerès es vehiculava, quasi exclusivament, a través de la poesia i la cançó. Així, com ha argumentat amb encert l’esmentat Claudio G. Sanna, en un dels textos que acompanyen el disc Lo País meu (Cançons de l’Alguer: 50 anys) –una reedició en digital a cura de la discogràfica PICAP dels discos senzills que va enregistrar a Barcelona el Grup Coral de l’Agrupació Catalana d’Itàlia durant els anys 60–, el cant en alguerès ha estat segurament “l’expressió artística que, ensems amb la poesia, més ha contribuït a la salvaguarda de la nostra llengua”, fins arribar a preguntar-se si ha estat gràcies a la cançó que l’alguerès s’ha salvat de la seva desaparició.

Ara, però, a la literatura i la música, se suma el documental com a expressió artística privilegiada per explicar la relació dels algueresos amb la pròpia memòria, història i identitat. No és casual, per exemple, que 17 de Maig 1943: lo silenci troncat de Gianfranco Fois, sigui una encertada posada en imatges de l’assaig històric Ad memoriam. 17 maggio 1943, settant’anni dopo de l’escriptor Raffaele Sari Bozzolo (Edizioni del Sole, 2012), que explica el bombardeig que va sofrir la ciutat de l’Alguer durant la Segona Guerra Mundial a mans aliades, tractant al mateix temps de posar llum sobre alguns aspectes que havien estat poc estudiants o fins i tot amagats per part de la versió oficial. El film de Fois afegeix, a més de la narració de tots els punts foscos d’aquell bombardeig a la població civil de l’Alguer per part de la RAF britànica, el testimoni únic i emocionat d’alguns dels supervivents d’aquella nit tràgica de Sant Pasqual del 1943, que ha quedat gravada a la memòria col·lectiva de tots els algueresos.

Lo silenci troncat ha guanyat la segona edició del concurs de vídeo “Arrés és!” organitzat per l’Òmnium Cultural de l’Alguer (una iniciativa, reeixida, que té precisament l’objectiu d’apropar els joves algueresos a l’ús de la llengua històrica de la ciutat, tot vinculant-la a formes de creació modernes), en la categoria reservada per a realitzadors professionals, i també el Premi Holden 2013 al millor realitzador sard del Babel Film Festival, el primer concurs internacional dedicat al cinema de les minories lingüístiques que se celebra anualment a Càller.

 

És la primera vegada que es projecta 17 de Maig 1943: lo silenci troncat a Catalunya i, entre els molts encerts de la seva realització i acurat muntatge, voldria  subratllar especialment la bellesa suggestiva de la llengua que parlen els testimonis hi intervenen, en explicar els encara vius records del bombardeig (usant l’alguerès, com no podia ser de cap altra manera) així com la veu narradora de Paolo Fois, el pare del jove realitzador alguerès, que sap viatjar en el temps i apropar-nos a una Alguer Vella on parlar en català era un fet normal per la major part de la població.

La fragilitat de la memòria i com afecta a la identitat, tant individual com col·lectiva, és també el tema central de Lo dia que els peixos han escomençat a pescar, un peculiar i estimulant projecte cinematogràfic d’enigmàtic títol. Peculiar perquè els seus realitzadors són de nacionalitat diversa: Giovanni Collu, un alguerès de Sardenya,  Jordi Llorella Oriol, un català gens catalanista, amant de la rumba, del flamenc i del rock gitano i Inês Veiga, una portuguesa d’esperit internacional i apassionada per la diversitat cultural. Estimulant perquè, per diverses circumstàncies personals, s’han conegut a l’Alguer, i s’han adonat que aquesta petita illa cultural i lingüística catalana a Sardenya, els oferia la possibilitat de fer una reflexió universal sobre com les diferents cultures minoritàries, en l’actual procés de globalització, van perdent la seva autenticitat cultural. L’objectiu, doncs, és retratar la relació que els algueresos mantenen amb la seva llengua i identitat quan, a partir de la dècada dels seixanta, l’Alguer entra en un procés de transformació socioeconòmica, gràcies al desenvolupament d’una economia turística que ha transformat la ciutat per sempre més.

La figura emblemàtica de la cantant algueresa Luciana Sari (el seu record esfumat i poc precís d’un viatge a Catalunya per cantar cançons alguereses als anys 60 amb l’esmentada Agrupació Catalana d’Itàlia: una experiència que va marcar fortament la vida emotiva d’aquesta artista), serveix per fer una evocació suggestiva de la qüestió de la memòria lligada a la cultura tradicional, afrontant la qüestió de la pèrdua d’ identitat col·lectiva de la societat algueresa, que es complementa amb un bon grapat d’entrevistes a persones significatives del món cultural i artístic de l’Alguer de diverses generacions. Les opinions, sovint contraposades, evidencia la complexitat del debat sobre la percepció que tenen els algueresos sobre l’ús social de l’alguerès, sobre les actituds, els prejudicis i la substitució lingüística, sobre la pèrdua de la vitalitat de la llengua però també sobre la pèrdua progressiva d’una identitat diferenciada que es troba indubtablement vinculada a la llengua que ha parlat el seu poble al llarg de generacions

Lo dia que els peixos han escomençat a pescar és un documental arriscat i ambiciós, bell i necessari, de ritme pausat i de moments d’emocionant lirisme (potenciats per la banda sonora del músic basc Xavier Erkizia), que vol fer-nos viatjar al cor mateix de l’Alguer i de la seva gent, de la seva identitat i cultura, però adreçar-se a públic internacional, ja que, ben entrats en el segle XXI, tot allò relacionat amb la supervivència d’una llengua minoritària, té un abast més universal que mai.

 

Lo dia que el peixos han escomençat a pescar – sub cat – Teaser from Giovanni Collu on Vimeo.