La humiliació d’Argelers

14.11.2018

Rastres_Argelers s’inscriu dins del teatre de memòria històrica o, fins i tot, del teatre document. A partir d’un argument molt simple, ens parla de l’experiència de milers de refugiats republicans, gran part catalans, que al final de la Guerra Civil anaren a parar al camp de concentració d’Argelers. I dic de concentració perquè allò de “camp d’acollida” és d’un cinisme majúscul.

Aina Huguet presenta ‘Rastres_ Argelers’ al Maldà. Foto: Núria Gámiz.

La història comença quan la Clara (Aina Huguet) truca la seva germana Joana (Ariadna Fígols) per informar-la de la mort de l’àvia. Enmig d’un diàleg aspre, la Clara informa la Joana que l’àvia li ha deixat una caixa amb un diari personal misteriós. La lectura d’aquest diari ens transportarà a Argelers, el 1939, on descobrirem la crua experiència de l’àvia Maria i la Lola, l’amiga inseparable que farà al camp de refugiats. El recurs del diari personal, a partir del qual s’inicia la vertadera història, potser és una mica massa vist. Però francament és molt real, pensem quantes històries familiars de la guerra i la postguerra s’han descobert amagades en caixes al fons d’armaris.

A través de la Maria i la Lola, interpretades per les mateixes actrius, resseguirem aquells tràgics moments de l’ensulsiada republicana. A la derrota moral, causada per la pèrdua de la guerra, per l’esfondrament dels ideals revolucionaris o les diàspores familiars, s’hi sumarà una derrota física: França no acollirà els milers i milers de refugiats sinó que els humiliarà, tancant-los en una platja, al ras, passant fred, gana i sense unes mínimes condicions higièniques.

L’obra s’estructura en un seguit d’escenes curtes que donen una gran agilitat al muntatge. Així anirem descobrint les misèries, les pors, la pèrdua d’identitat de les dues dones i, malgrat tot, la miraculosa solidaritat que les uneix.

No espereu trobar a Rastres_Argelers res que no hàgiu vist en documentals, llegit en estudis històrics, relats memorialístics o en el Crist de 200.000 braços, d’Agustí Bartra. Sí trobareu, en canvi, una gran sensibilitat a l’hora d’explicar la història d’aquestes dues dones. Una història individual que pretén parlar pels milers de refugiats anònims que van passar per aquella platja. Però, sobretot, pretén parlar de les experiències en femení, massa oblidades o poc tractades. També trobareu unes grans interpretacions, pausades, sensibles. L’Aina i l’Ariadna són capaces d’interpretar episodis d’una gran duresa sense la necessitat de caure en estridències ni en excessos dramàtics. Tot plegat en una posada en escena molt plàstica i amb una escenografia encertada i eficaç a l’hora de transportar-nos a l’atapeïda platja d’Argelers.

Potser vaig trobar a faltar una escena final que ens retorni a l’actualitat de les dues germanes, que ens tanqui la peça, i ens resolgui algunes preguntes sobre la seva relació. Tot i això, Rastres_Argelers és un espectacle molt recomanable.

 

 

Rastres_Argelers es podrà veure a El Maldà fins al 6 de desembre.