La guerra segons Agustí Centelles

13.01.2016

La Fundació Vila Casas inicia la itinerància de l’exposició “Retrats de Guerra” d’Agustí Centelles, que aquest any enceta un periple a través del territori de la mà del projecte Itiner’ART. Aquest dissabte 16 de gener, a les 18 h, la mostra de Centelles arriba a l’Espai Art L’Abadia (Plaça de l’Abadia, 9, Sant Joan de les Abadesses, Girona). Recuperem l’article de Josep M. Cortina, que va veure l’exposició al Palau Solterra de Torroella.

Foto d’Agustí Centelles. Grup de milicianes a Tradienta

Foto d’Agustí Centelles. Grup de milicianes a Tradienta

És prou coneguda la tasca de mecenatge en el món de l’art que la Fundació Vila Casas  desenvolupa a partir dels seus diferents centres d’exposicions: l’Espai Volart i Can Framis, a Barcelona, Can Mario, a Palafrugell i el Palau Solterra, a Torroella de Montgrí. Avui parlarem d’aquest darrer, que està instal·lat en un extraordinari edifici d’estil gòtic civil català i que havia estat residència dels comtes de Torroella. Només per conèixer l’edifici paga la pena la visita. Però és que aquest palau és la seu del Museu de Fotografia Contemporània(Nacional i Internacional) de la Fundació, n’acull el fons permanent de la col·lecció de fotografia i a la temporada d’estiu s’hi presenten interessants exposicions monogràfiques.

Enguany tenim dues mostres temporals prou interessants. En primer lloc es pot veure “Retrats de guerra” d’Agustí Centelles. Una modesta sèrie de fotografies que la Fundació va aconseguir adquirir el 2010, després que una gran part de l’Arxiu Centelles passés a mans del Ministeri de Cultura en una operació de compra que va aixecar molta polseguera. Operació que tristament va posar de manifest una manca de sensibilitat i de capacitat de tots els qui en varen ser protagonistes, ja que no es va  preservar i mantenir un gran patrimoni que no hagués hagut de sortir mai de casa nostra; alhora, és clar, l’operació va fer evident les maniobres que des de Madrid es varen fer per aconseguir un dels fons de fotoperiodisme més importants de la guerra civil. Tornant a la mostra, doncs, hi podem veure una quarantena de retrats de polítics, militars, dirigents revolucionaris i ciutadans que Centelles va fer els primers anys de la guerra civil quan treballava per als principals diaris de la premsa barcelonina. No es tracta d’un dels treballs més importants de Centelles, però a part de l’interès històric pels personatges que hi surten, s’hi observa el mestratge de qui ha estat comparat amb els més grans de la fotografia del seus temps, Cartier-Bresson o Robert Capa. Un geni que malauradament no va poder expressar-se al seu retorn de l’exili quan la censura política de la  postguerra el va condemnar a un greu ostracisme professional.