La Girona de les putes

Quan passegem pel Barri Vell de Girona, ple de turistes que en fotografien els carrers avui amb un aire majestuós, costa d’imaginar que no fa tant les prostitutes hi campaven amb més o menys tolerància per part dels gironins. Això és el que va donar una trista reputació a l’anomenat Barri Xino de Girona, antigament ple de meuques i cases de barrets. Ens ho explica amb gran detall el periodista i escriptor Gerard Bagué, que ha fet un treball de recerca exhaustiu per recopilar la història d’aquest barri de Girona amb el fil conductor de la prostitució. Partint d’un tema morbós i tabú al mateix temps, a La Girona pecadora (Llibres del Segle, 2013), Bagué fa un repàs pel reguitzell de prostíbuls que funcionaven a ple rendiment no fa ni un segle en el lloc on ara hi ha bars de moda, i n’explica la cara més humana i també més deplorable a partir de testimonis vius, tant d’antics clients com d’exprostitutes.

No només pel fet de recopilar el testimoni d’una època d’aquest barri val la pena tenir en compte aquest llibre, sinó també per entendre com era llavors el món de la prostitució. Els eufemismes i malnoms que al llarg de la història han donat nom a les prostitutes es recullen en aquest llibre: mots com ara “dona de la vida”, “barjaula”, “trompetera”, “bagassa”… o expressions com “dona finestrera, o puta o xafardera” o “mules i putes, sempre se’n pensen una”. En aquest assaig també s’hi troben capítols dedicats a la higiene de les treballadores o al preu dels seus serveis, amb testimonis que afirmen que a mitjan de segle XX es pagaven cinc duros per “pujar” amb una prostituta. Altres capítols recullen històries de dones que van ser obligades a prostituir-se, de pagesos que venien de tota la província o de bordells que havien estat refugis de capellans i monges durant la Guerra Civil.

Bagué ha aplegat en aquest llibre -un projecte que va començar a partir d’una beca i que havia de ser un document audiovisual-, el fruit d’una recerca que acosta al lector a un passat no tan llunyà del barri en forma de petites píndoles. Com a crònica d’una època, La Girona pecadora agradarà als gironins que coneixen el barri, però també descobrirà un món proscrit a tots els lectors. Un món de putes i puteros, de vici i perversió, però també de tendresa i solidaritat, en el qual hi trobem vivències explicades pels antics residents, com quan una de les noies del barri va emmalaltir i tot el barri es va mobilitzar per fer-li costat.

Bagué explica que poc abans “l’operació quirúrgica” que es va fer al Barri Xino, la degradació havia arribat a l’extrem. Un antic client recorda com, cap a finals dels vuitanta, els edificis queien i els escalons dels bordells s’enrunaven literalment sota els seus peus. A més, les putes i els clients s’havien fet vells… I és que van començar a proliferar els clubs de carretera i el negoci es va desplaçar a l’extraradi de Girona i a d’altres poblacions. Avui no n’ha quedat res de tot això al barri de Sant Feliu, i per això aquest llibre n’és un bon testimoni.

La ruta de “La Girona pecadora”

La recerca de Bagué no només passa pels testimonis vius, sinó que l’escriptor també ha explorat els arxius municipals i altres documents. En el padró, concretament, Bagué va trobar-hi quinze o vint dones registrades com a prostitutes, fet sorprenent als anys cinquanta. L’autor també recull la literatura que s’ha ambientat al Barri Xino de Girona, amb textos de Sagarra, Josep Pla o Carlos Barral. Arran de la publicació de La Girona pecadora, i a partir d’aquest recull literari que porta pels carrers del barri, l’Ajuntament de Girona té previst organitzar una ruta de “La Girona pecadora” el 2014, en la qual es resseguirà la zona de Sant Feliu per explicar com s’hi vivia durant els anys quaranta i cinquanta.