La GIO fa clàssics i bisos en el seu primer concert de 2013

4.02.2013

L’Auditori de Girona era força ple, el diumenge 3 de febrer, per la primera presentació de l’any de la GIOrquestra, que pretén afirmar-se com la formació simfònica permanent de la ciutat de Girona.

 

GIOrquestra a l'Auditori de Girona amb Alba Ventura

 

El programa era lleuger, amb els més clàssics de la primera escola de Viena, Haydn i Mozart. Les atencions estaven per tant molt més centrades en la prestació de l’orquestra i sobretot de les dues solistes, la trompetista Mireia Farrés i la pianista Alba Ventura.

Sota la direcció eficient i atenta del director Marcel Sabaté, la primera part estava consagrada a Joseph Haydn, amb una interpretació correctíssima de la seva Simfonía nº 94 i del Concert per a trompeta em Mi bemoll Major, durant el qual la jove trompetista de Santpedor va deixar molt bones sensacions, de destresa i sentiment.

El primer bis del vespre estava preparadíssim i s’agraeix: Mireia Farrés i la GIO van executar una sorprenent peça del poc conegut compositor armeni Alan Hovhaness, titulada «L’Oració de Sant Gregori». Realment, no és fàcil trobar peces modernes que tingui la trompeta com a solista i aquesta obra es va revelar lluminosa i emotiva.

La segona part va començar amb la cèlebre Obertura de Le nozze di Figaro, segurament una de les peces orquestrals més interpretades de Mozart a tot el món, amb les seves característiques modulacions melòdiques. La mateixa peça, curiosament, la triaria Marcel Sabaté per rematar el concert, després que la pianista convidada també hagués prestat un bis amb una petita peça del compositor salzburguès, escrita quan tenia només 8 anys.

Pel mig, la obra més destacada de tot l’elenc, el Concert per a piano i orquestra nº 21 en Do Major, també de Mozart, amb el seu bell i conegut Andante, el segon moviment, font d’una captivadora serenitat. Alba Ventura va estar a l’alçada i molt be acompanyada per tot el conjunt simfònic.

Bona nota també pel públic, que es nota assedegat de més clàssics i que no va deixar d’afalagar en tot moment la seva orquestra local.