La difícil vida del reporters de guerra

Josep M. Cortina ha assistit al col·loqui postfunció de 'La treva' de Donald Margulies a La Villarroel

Aquests dies es representa a La Villarroel La treva de Donald Margulies, una obra sobre la complicada i dura vida dels reporters bèl·lics. Els reporters David Bassa, Joan Roura i Nico Valle, reporters de guerra, han participat en un col·loqui postfunció. Josep M. Cortina hi ha assistit i ens ho explica.

Clara Segura és Sarah a 'La treva'. © Guillermo A. Chaia

La treva, obra escrita pel dramaturg nord-americà Donald Margulies, està coproduïda per La Brutal, La Villarroel i Bitò Produccions, dirigida per Julio Manrique i interpretada per un quartet de grans actors catalans: Mima Riera, David Selvas, Clara Segura i Ramón Madaula.

Una parella de periodistes tornen del front de guerra a la seva ciutat perquè ella ha estat ferida greument en un atemptat i el seu company, que ja havia tornat uns mesos abans a conseqüència d’una crisi nerviosa, hi ha retornat per acompanyar-la en el dur viatge de tornada.

David Margulies retrata molt bé la forta vocació que requereix la feina de reporter de guerra i els perills que fan que, a voltes, esdevingui obsessiva i fins i tota autodestructiva. També, la dificultat de fer-la compatible amb les relacions amb altres persones properes que no hi estiguin vinculades amb la mateixa intensitat.

La treva posa sobre la taula els problemes de consciència que comporta fotografiar el dolor i la mort i a vegades no deixar la càmera i les fotografies per ajudar personalment a les persones ferides o en perill. Cal prioritzar la informació o la vida de les persones en perill? Pot ser que aquesta ajuda sigui més efectiva que els suposats efectes de les imatges enregistrades?

La Brutal va organitzar fa unes setmanes un interessant col·loqui en el qual els actors i tres reportes de guerra de TV3 que han cobert els darrers anys els principals conflictes bèl·lics a Àsia i Mitjà Orient, varen comentar les seves experiències. Es tractava de David Bassa, director dels Serveis informatius de TV3 i Joan Roura i Nico Valle, els dos experimentats foto periodistes que han cobert l’actualitat política i els principals conflictes bèl·lics durant molts anys per a TV3. Roura ha treballat des del 1982 a Orient Mitjà i ha estat en primera línia informativa a les dues Intifades, i ha cobert entre d’altres l’ofensiva israeliana a Gaza el 2009, la guerra civil a Siria i la revolta egipcia. Valle per la seva part ha cobert també nombrosos conflites internacionals i entre d’altres les guerres als Balcans, l’Afganistan, Líbia, Geòrgia i Ucrania.

D.Selvas, M.Riera, J.Roure, D.Bassa, N.Valle, C.Segura, al col·loqui.   Foto: J.M.Cortina

Cal destacar, sobretot, que tant Joan Roure com Nico Valle varen expressar que havia estat molt dur per a ells veure tota l’obra perquè es representaven amb gran versemblança i duresa les situacions vitals que ells mateixos havien viscut tantes vegades, inclosa la necessitat, en alguns casos, de tractaments psicològics de suport. Això, venint d’aquest experimentats reporters, és un excel·lent elogi a la qualitat del text.

Es va comentar àmpliament el tema de la psicologia del periodista de guerra, que pot esdevenir malaltissa quan es converteix en una addicció. I es pot arribar a un punt en què per a alguns periodistes no hi ha vida sense perill i violència i els costa d’afrontar la buidor del retorn a la pau i la tranquil·litat dels països d’origen.

També es va parlar de la intensitat de les relacions que s’acostumen a crear entre el periodista i el seu “fixer”, la persona nativa que els acompanya i els fa de guia, traductor i assistent. Amb ell s’acostumen a establir vincles molt forts, tant pel que fa a una dependència emocional per part del periodista com una dependència econòmica per part del col·laborador que fa que, quan el periodista marxa, es quedi sense feina i sotmès als perills que li pot comportar la seva vinculació a un estranger i a un dels dos bàndols en conflicte.

Finalment, tots els periodistes varen coincidir en el deteriorament de les condicions de treball que la professió de fotoperiodista ha experimentat els darrers anys. Els mitjans de comunicació, en general, escatimen recursos, no contracten professionals fixos i la gent jove que va a cobrir els conflictes ho fa en situacions molt precàries, sense contracte i en qualitat de “freelance”. I això vol dir treballar amb poca formació i sense equipament, seguretat, assegurança i sovint sense poder contractar assistents, vehicles i altres subministres imprescindibles per moure’s amb una mínima seguretat.

Aquests fets, i la forta competència per poder col·locar els seus reportatges, els fan incórrer en presses i riscos excessius i estan provocant un seguit de morts, sobretot entre els més joves. En aquest sentit, varen denunciar clarament que “la precarietat laboral està matant cada dia”

En conjunt, una obra i un seguit de testimonis que ens varen fer reflexionar en profunditat sobre la professió de reporter bèl·lic, la seva funció i les seves servituds i limitacions.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació