La dansa del caçador: companyia Mal Pelo

1.02.2014

El temps, ho sabem tots, és un inexorable. Un jutge implacable. Fa una sentència sobre el passat, i té el futur a la mirada. Mesura encerts i errades. I el seu pas és argument de vida. La Companyia Mal Pelo aborda aquest complex tema al Mercat de les Flors fins el 9 de febrer: “L’esperança de vida d’una llebre”.

 

© Ferran Mateo

 

D’una banda, un caçador: Pep Ramis desplegant la representació d’un cos solitari, en el seu ocàs. És el narrador de la història i extreu de Maria Zambrano i Erri De Lucca el do de la paraula. Dibuixa amb la seva presència l’estat d’ànims d’un temps que està per acabar-se. Provoca un cert desordre sobre una escenografia limitada per una plomada geomètrica, vertical i exacte. A l’altra banda de la història hi ha un isard: un magnífic i robust exemplar que corona la muntanya, lluint una cornamenta bella i plena de nusos, un per cada any viscut en llibertat.

En Jordi Galí és un dels protagonistes de la peça: flexible i esmunyedís com ho és en els moviments variables de trajectòries ràpides, va d’una banda a l’altra de l’escenari, amb el cap cot, desconfiat, tal i com ho faria un animal alertat per un gran perill. Desplega el seu gest entre el bosc frondós dels troncs penjats a un extrem de l’escenari, i el límit del món ordenat i lineal on viu el caçador ja vell.

Vull una oportunitat!– repeteix tot cridant un impetuós i elegant Enric Fàbregas mentre la resta de la companyia balla, amb Federica Porello al capdavant distribuint amb talent i harmonia el conjunt del grup. Amb protagonistes diversos, tres duos destaquen en l’obra per la seva extrema sensibilitat i equilibrada estructura: el que executen Leo Castro i Jordi Galí és el més emocional de tots ells. Però el caçador segueix a l’aguait. Podria ser un o un altre el final de la història: això no és important. Una petita papallona blanca a l’extrem dret de l’escenari amb el seu batec d’ales sense rumb ho anuncia: el caçador se sotmet a la presència magnètica de la presa que tant anhela.

És un fascinant relat aquest on la companyia Mal Pelo va dispersant un joc d’estranyeses: el rei isard; el caçador abatut; el destí de la llebre. Però és complex de projectar sobre l’escenari. El ball hi ajuda extraordinàriament: de fet allibera d’una tensió que es palpa durant tota la funció i a la qual l’espai sonor hi aporta un plus de fatalitat. En aquest context, la dansa actua com a línia de fuga, amb frases coreogràfiques que es podrien haver allargat més per augmentar aquell espai de confortabilitat emocional.

Acceptat que, ni en el món salvatge, ni en el regulat per la llei humana, no es pot respondre a la pregunta sobre el pas del temps, aquell vell isard que balla bellament la seva inconsciència al capdamunt de la muntanya podria esdevenir la imatge de l’espectacle. Saltar i fugir: dansar al capdavall, com a resposta poètica a l’esperança (curta) de vida d’una llebre.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Sois fantasticos, me encantaria petenecer a vuestro grupo
    solo que yo vivo en Mallorca. Pero claro seria una ilusón Me encantais . gracias.

  2. És una d’aquelles critiques que no ajuden per res a acostar a la gent aquesta mena d’espectacles. Després no ens queixem de que la gent no s’interessa per certes coses.