La dansa contemporània del 2012

29.12.2012

La sotragada econòmica ha dificultat l’aterratge de grans companyies internacionals a Barcelona. El Mercat de les Flors s’ha adaptat prou bé a la situació, aconseguint tancar el mes de juny amb un augment d’espectadors.

 

Poppea/Poppea

 

El Festival Grec ha estat un complement interessant a aquella programació. La irrupció definitiva del Graner, Fàbrica de Creació, en la temporada encetada al setembre ha afavorit una diversificació del tot imprescindible. Mentrestant, el Festival Temporada Alta ha fet una aposta definitiva per la dansa contemporània i el SAT Teatre ha presentat, com ens té acostumats, una selecció magnífica de treballs a l’Espai Dansat. Només la iniciativa privada segueix mirant de reüll les arts del moviment, per bé que hi ha algunes excepcions destacables. El 2012 és l’any de la constatació: hi ha un públic avesat. Però sobretot hi ha tot un món que vol descobrir el que es fa aquí i fora de les nostres fronteres. Del 5 a l’1, aquesta podria ser una selecció del bo i millor del que s’ha vist:

 

5. Poppea//Poppea. Gauthier Dance Company. Stuttgart. Adaptació de l’òpera de Monteverdi L’incoronazione di Poppea al llenguatge transversal del coreògraf canadenc, intèrpret destacat en el paper de Neró, en una escenografia on les projeccions de vídeo en directe prenen un paper rellevant, al costat d’una companyia que defensa amb entusiasme l’obra. Festival Grec.

 

4. Lulú, primera nit. Adaptació del relat de Frank Wedekind de la mà de la companyia Roberto G. Alonso. Fascinant aproximació als mecanisme del desig i les turbulències de la passió. Una obra delicada, treballada amb passió i on els quatre intèrprets arrisquen una manera compromesa d’entendre la dansa. Teatre Gaudí, reestrena.

 

 

3. La peça curta Descamino de Dos de Mattia Russo i Diego Tortelli. Una joia només de nou minuts, estrenada a Barcelona i que sintetitza tot el poder expressiu que té la dansa contemporània, dins del programa Els Joves Coreògrafs de la CND. Mercat de les Flors. Juntament amb el programa Sâlmon, coordinat pel Graner, una oportunitat meravellosa per a descobrir joves talents europeus com Lali Ayguadé o la companyia londinenca Lost Dog Dance.

 

 

2. Al menos dos caras de la companyia Sharon Fridman, coreògraf israelià resident a Madrid. Un torrent de moviment al límit del compromís físic i amb gran qualitat narrativa i musical. Un exemple de com la dansa tradueix en emocions una reflexió que transita a mig camí entre l’espectador i els intèrprets. SAT Teatre.

 

 

1. Can we talk about this? DV8 Physical Theatre, Londres. Un punyent i dur al·legat contra la tolerància mal entesa amb al fonamentalisme religiós. Obra compacta, discutible, violenta i severa ha estat, sens dubte, el més impactant del 2012, de la mà del sempre brillant Lloyd Newson. Mercat de les Flors.