La ciutat de Déu

14.07.2018

La ciutat de Déu (Columna) narra la història, ambientada a l’any 1245, del clergue franciscà mendicant Giovanni de Pian del Càrpine a qui l’és assignat un viatge diplomàtic a l’Orient. El motiu de la seua travessia és investigar l’origen dels tàrtars, un poble i un exèrcit misteriós i violent que amenaça amb endinsar-se a les fronteres del món cristià.

Des del començament, trobem un clergue, Giovanni de Pian, que sent la necessitat de narrar la seua experiència personal i vital arran d’una missió i d’un viatge del tot inesperats per a ell. Des de la cel·la on es troba, el clergue és conscient que s’acosten els seus últims dies i no vol anar-se’n d’aquest món sense deixar constància de tot allò que li va succeir tant a l’Orient com al seu trajecte fins arribar a un estrany indret, l’existència del qual mai hauria cregut possible: la ciutat de Déu. En tot moment, Giovanni admet que no pertany a l’església per devoció, sinó per ànsies d’un coneixement que a casa seua no podia obtenir. Tanmateix, mai va pensar que rebria una carta del Papa encomanant-li aquesta misteriosa missió a l’Orient que suposaria un canvi inesperat en la seua vida.

Al llarg del seu ardu trajecte fins a l’Orient, Giovanni va descobrint nous paisatges i noves realitats que l’hauran de dur a determinar si els tàrtars es corresponen amb les creences d’alguns eclesiàstics que afirmen que l’aparició d’aquest poble pot tenir a veure amb certs passatges de l’Apocalipsi. Per aquesta raó, l’Església vol conèixer l’origen d’aquest misteriós i destructor poble, les seues possibles intencions amb les terres cristianes així com el perquè de la seua força guerrera, cosa que Giovanni haurà de descobrir.

La ciutat de Déu es divideix en quatre nuclis temàtics que consisteixen a: la preparació del viatge i els dubtes que se li plantegen, el difícil i complex trajecte cap a l’Orient replet d’estranyes aventures, l’arribada a l’Orient i el seu contacte amb els tàrtars.

L’obra, narrada en primera persona pel clergue Giovanni de Pian, intercala capítols en present en què narra la seua situació actual a la cel·la on es troba mentre espera que els seus últims dies arriben, amb capítols en passat en què narra el seu viatge i experiències. Es tracta d’una narració plena de descripcions minucioses i pausades amb què el narrador tracta de relatar amb deteniment els records i sensacions de cadascun del moments del seu viatge, per tal de deixar constància de la importància que tenen els records per a ell. Uns records que el persegueixen i turmenten alhora que tracta d’endevinar els motius pels quals es troba tancat en aquella estranya cel·la.