La Barcelona magnètica

5.10.2014

Dijous a la nit es va celebrar al teatre del CCCB la quarta sessió del BCNmp7 (2014). Aquest cicle de concerts i conferències va néixer el 2006 amb l’objectiu de remarcar l’especificitat musical de Barcelona, sense oblidar les relacions que es donen entre ciutats regions i tendències globals.  

BCNmp7. Barcelona, ciutat magnètica from CCCB on Vimeo.


Sota el títol Barcelona Magnètica, aquesta sessió programada per Aurelio Santos (WTF Jam Sessions, del Jamboree, entre d’altres) i Sones (segell i promotora discogràfica) va comptar amb la participació de Za!, Llibert Fortuny, Munir Hossn, David Soler, Pablo Schvarzman personalitats de l’escena actual del jazz, del funk, de la bossa-nova i del rock experimental que d’una manera o altra tenen alguna relació amb Barcelona.  L’objectiu d’aquesta sessió era que els músics i el públic mantinguessin un diàleg al voltant de la seva particular visió de la ciutat mitjançant l’espontaneïtat i la improvisació musical.

Passades les nou de la nit, amb la sala mig plena, es van apagar els llums i començà la projecció d’un vídeo on els artistes protagonistes de la vetllada explicaven la seva relació amb Barcelona i els seus inicis amb la música.  Al finalitzar el vídeo va aparèixer el primer músic sol i inicià l’actuació jugant amb els pedals i l’afinació de la seva guitarra.  A poc a poc, acompanyats pel so de la guitarra, van anar pujant a l’escenari la resta d’artistes per unir-se a pausadament a la música. El darrer en entrar en escena, amb el primer tema ben avançat, va ser Llibert Fortuny. De cop sis músics dalt l’escenari tocant els seus instruments de manera improvisada mantenint un diàleg. El ritme frenètic que el bateria de Za! imprimeix al primer tema converteix la conversa en una discussió, on cada músic té coses a dir i ha de pujar el volum per ser escoltat. Tot i els crits de cada instrument, el diàleg no perd en cap moment la coherència, tot encaixa i camina. Enmig d’aquesta confusió controlada, de sobte apareixen oasis de calma i repòs on els músics es cedeixen el torn de paraula i donen pas a una conversa més calmada i reposada. És el cas del duet que van realitzar el baixista Munir Hossn i el saxo de Llibert Fortuny mentre els altres músics se situaven en segon terme acompanyant-los o callant o fins i tot, a vegades, abandonant l’escenari.

La sessió es va anar descabdellant a través de diàlegs llarguíssims, tan sols separats per la projecció de vídeos, moment en el qual els músics aprofitaven per abandonar l’escenari. Els tres vídeos projectats mostraven la visió que els músics protagonistes tenien sobre la ciutat de Barcelona, la música, la mescla d’estils i la improvisació musical. Aquestes visions quedaven reflectides musicalment a dalt l’escenari.  Així durant el transcurs de l’actuació, fragmentada en quatre actes, cada músic va tenir l’oportunitat d’expressar-se, a vegades tan sols acompanyant, a vegades esdevenint protagonista i portant el so al seu terreny. D’aquesta manera l’espectacle es va desenvolupar a través de diferents estils i passatges sonors: des dels ritmes més caòtics i potents  de Za!, passant per la música mediterrània, al Jazz, la música electrònica, i fins i tot el rap i el hip hop, amb l’aparició al tram final de dos mc’s. I si bé la quantitat d’estils i sonoritats al llarg de l’actuació va ser prolífica, també ho va ser la quantitat de músics i instruments que passejaren per l’escenari. En el moment més àlgid del concert hi va haver fins a deu artistes actuant al mateix temps: theremin, violí, dos saxos alhora, pandereta, tres guitarres, baix, bateria, clarinet, i un munt més.

Si l’objectiu era obrir el diàleg entre diferents artistes i estils de la ciutat de Barcelona, la música que emanava dels altaveus va recollir aquest diàleg i va mostrar un discurs heterogeni i multidisciplinari, reflex de la ciutat i els seus músics.