La Barcelona maçònica

12.01.2015

Les passejades per llocs històrics i d’interès cultural i patrimonial estan a l’ordre del dia. Entre altres itineraris, el recorregut maçònic per la ciutat de Barcelona té un gran interès iconogràfic, tot i l’aplicació que hi va haver després de la Guerra Civil per fer desaparèixer qualsevol traça, per esborrar qualsevol referent maçònic existent en una ciutat que, com en tantes altres coses, és pionera també en la presència d’aquesta escola de formació humana. En la seva universalitat i defensa dels drets humans, la pertinença a la maçoneria ha atorgat d’una aura progressista a personalitats de gran vàlua política com va ser George Washington o, més recentment, Winston Churchill.

Barcelona maçònica

Barcelona maçònica

La mateixa catedral de Barcelona va ser construïda per maçons operatius. Hi va tenir molta relació i estima, pel que sembla, Joan Andreu Sorts, canonge de la catedral barcelonina entre finals del segle XV i principis del segle XVI. Al seu escut capitular hi ha símbols maçònics. Així és com, anys a venir, i concretament a Escòcia, per simpatia va néixer la maçoneria especulativa, és a dir: simbòlica i filosòfica. En la maçoneria especulativa no es tracta de construir cap catedral sinó de construir un temple interior, espiritual, amb les eines –qualitats i actituds adients- per esdevenir dones i homes evolucionats i útils a la societat. Gent constructiva, com proclama avui dia la psicologia més avançada.

La maçoneria especulativa, doncs, va néixer per simpatia i admiració pels grans coneixements científics i artístics que tenien aquells constructors de catedrals, pels seus bells rituals de pas de grau dels aprenents, companys i mestres, així com pels gestos de fraternitat i de tolerància que mostraven. Per això no hi havia malfiança, llavors, entre canonges i maçons, com sí que aquí n’hi ha hagut segles després, amb tanta propaganda en contra per part d’una Església gens tolerant, sobretot en l’etapa nacionalcatòlica.

En aquest sentit, paga la pena de llegir el furibund llibre escrit pel sacerdot barceloní, Joan Tusquets (1901-1998), que va ser l’ideòleg antimaçònic del general Franco. Publicat el 1939, Masones y pacifistas portava un pròleg del cunyadíssim, Ramón Serrano Suñer. Malgrat els seus orígens jueus, Tusquets (oncle de l’escriptora i editora Esther Tusquets), que havia estat amic del mecenes i polític Francesc Cambó, en un moment donat es va tornar antisemita, anticatalanista i anti-de-tot, pel que es veu, perquè també va blasmar contra els pacifistes.

Tot això i més, fins arribar a la presència de la maçoneria als nostres dies, recuperada després de la mort del dictador que firmava articles antimaçònics a La Vanguardia, es pot llegir al llibre Barcelona maçònica (Ajuntament de Barcelona / Viena Edicions), escrit amb un to divulgatiu, però sense perdre rigor, pel periodista expert en el tema, Xavi Casinos.

Barcelona maçònica

Barcelona maçònica

En aquest llibre trobem, per exemple, que una de les pioneres de la maçoneria femenina a Barcelona va ser la famosa concertista d’arpa, Clotilde Cerdà (de nom artístic Esmeralda Cervantes). Clotilde Cerdà (1862-1926), que va ser acceptada amb només divuit anys, era filla de l’urbanista i pare de l’Eixample de la ciutat, Ildefons Cerdà, el qual també va pertànyer a l’orde que en temps posteriors va aplegar figures senyeres per a la història de Catalunya com els presidents Lluís Companys i Josep Irla. Anteriorment hi havia pertangut el controvertit general Joan Prim, o Víctor Balaguer que, recordem-ho, és qui va posar els noms als carrers de l’Eixample.

Un fet curiós relatat per Xavi Casinos al seu llibre és el que lliga Joan Tusquets (que tant va treballar per recollir material maçònic per enviar-lo a Salamanca), amb el prohom Víctor Balaguer, polític, escriptor i creador, a Vilanova i la Geltrú, de la biblioteca-museu que porta el seu nom. Hi ha un document de la policia franquista on es reclamen els antecedents maçònics de Víctor Balaguer! Les autoritats policials de Madrid no tenien manies, i el novembre de 1949, quaranta-sis anys després de la seva mort, van demanar a Salamanca els antecedents maçònics de Víctor Balaguer, escriu Xavi Casinos a Barcelona maçònica.

En aquest llibre que conté un bon nombre de fotografies que il.lustren els textos ben documentats, Casinos també explica com es va salvar de l’ordre de confiscació franquista la biblioteca amb un gran volum de llibres sobre tema maçònic creada pel filantrop i maçó, Rossend Arús. En l’escrit policial que es conserva a la biblioteca Arús hi ha una anotació manuscrita que diu: No contestar. Durant anys la biblioteca es va mantenir tancada, i durant un temps un falangista va fer guàrdia a la porta del carrer… Fins l’any 1967 no va ser oberta de nou al públic aquesta joia patrimonial que la ciutat de Barcelona ha pogut conservar gràcies a la mà anònima d’algú amant de la llibertat de pensament i del valor de la cultura, que va escriure ‘no contestar’ a l’ordre de la policia.