Kuchu. Si ens seguim amagant, diran que no som aquí

10.03.2013

La setmana passada es va estrenar als Cines Meliès Kuchu, el Documental del mes. Dirigit per Malika Zouhali-Worrall i Katherine Fairfax Wright, Kuchu denuncia l’homofòbia a Ugnada. L’estrena ha comptat amb la col·laboració d’Amnistia Internacional, amb un col·loqui en què han participat Lluís Farré, portaveu de l’equip LGBTI d’Amnistia Internacional de Catalunya, i el periodista Marc Serena, que publica aquest mes de març un llibre sobre el col·lectiu LGBT a l’Àfrica.

 

Una imatge del documental Kuchu

 

“Se que alguns de nosaltres morirem” afirmava amb contundència i amb una admirable serenitat David Kato durant una conversa amb el professor Andy Tucker. Convidat a participar en un diàleg en el Centre for Gender Studies, en les paraules de Kato no s’amagava l’erudició, el seu discurs no era fruit de l’estudi acadèmic, sinó més aviat el testimoni cruel i lúcid de qui és víctima, de qui coneix i sap per experiència pròpia el que vol dir ser rebutjat, perseguit, amenaçat i, en definitiva, menyspreat només per desitjar i estimar algú del propi sexe.

David Kato sabia que la seva lluita a Uganda, el seu país, el conduiria cap a la mort, cap a una mort injusta, violenta, una mort produïda per l’odi envers el proïsme i la diferència. No es va equivocar en les seves prediccions i el 26 de Gener del 2011 Kato era assassinat mentre dormia a casa seva. La seva mort va donar la volta el món: Uganda, invisible fins ara en els mapes occidentals, va ocupar les primeres pàgines del diaris internacionals. No hi va haver cap mitjà de comunicació que no es fes ressò de l’assassinat d’en David Kato, el principal defensor dels drets dels homosexuals en un país, Uganda, on les relacions sexuals entre les persones del mateix sexe són, encara avui, prohibides. Amb la seva mort, Kato va donar veu als Kuchus, es a dir, a tots aquells  ugandesos que estimen diferent  i que estan obligats a viure en una perpètua marginalitat, lluny dels ulls d’una societat impregnada d’homofòbia.

La veu d’en David Kato no es va apagar amb la seva mort, el seu testimoni i la seva lluita continuen vives; el seu sacrifici ha donat visibilitat no només a la marginalitat, sinó també a la persecució que pateixen els homosexuals a Uganda. Els seus companys de lluita, tots aquells que, juntament amb ell, van enfrontar-se amb la por per defensar una dignitat que els hi era negada, continuen amb el llegat que Kato els hi va deixar. A les seves protestes, a les seves denúncies es van unir dos directores americanes, conscients que la passivitat i el silenci internacionals eren tan responsables d’aquella atrocitat com els mateixos botxins. Malika Zouhali-Worrall i Katherine Fairfax Wright van viatjar fins a Kampala per trobar-se amb David Kato: Worrall i Wright volien donar a conèixer el seu testimoni i la seva lluita i, al mateix temps,  retratar el terrible escenari en el que esta obligat a viure la comunitat LGBTI, un escenari desconegut als ulls d’Occident, que viu embadalit en el seu petit món tancat.

Aquest dijous dia 7, els Cinemes Mèliés de Barcelona ofereixen la possibilitat de veure Kuchu, magnífic resultat del viatge de les dues directores nordamericanes. Aquest documental no només denuncia la discriminació que pateix la comunitat LGBTI, perquè Kuchu no és només un bio-pic entorn a la figura d’en David Kalo. Kuchu és el retrat vertader d’una realitat que, més enllà dels quilòmetres de distància, és molt propera. Les dues directores ens mostren com l’homofòbia i l’odi cap a l’altre no un fenomen únicament d’Uganda: Occident no és aliè a l’homofòbia que contamina la mentalitat i la legislació ugandesa. El diari ugandès Rolling Stone, hereu del periodisme mancat  d’ètica típic dels tabloides, incita, amb imatges i titulats difamatoris, els seus lectors a “penjar” els homosexuals alhora que grups cristians fomenten l’odi envers aquest sector de la població, acusat de portar el vici i la corrupció moral al país. Una premsa sense límits ètics i una eufòria religiosa, que té, per altra banda, arrels en països teòricament tan democràtics com Estats Units, fomenten encara avui l’odi i el menyspreu cap a la comunitat LGBTI, que veu restringida i perseguida la seva llibertat d’estimar i de relacionar-se amb l’altre, a partir dels propis sentiments i tendències sexuals.

 

A Uganda no només no hi ha llibertat, tampoc hi ha tolerància. Les lleis reflecteixen la realitat social i el documental Kuchu es fa portaveu d’aquella realitat amagada, una realitat que existeix però que està condemnada. David Kato va ser el primer ugandès a definir-se públicament com un home homosexual; després d’ells molts altres van seguir el seu exempre. La lluita d’en Kato i dels seus companys va aconseguir frenar la llei proposada pel govern que pretenia condemnar la pràctica homosexual amb cadena perpetua i, en alguns casos, amb la pena de mort. Encara avui la llei està pendent d’una resolució definitiva. Durant aquest temps, l’homofòbia no ha deixat de créixer a Uganda, un país on totes les institucions –governamentals, religioses i els mitjans de comunicació- fomenten l’odi i la intolerància en nom d’una dignitat moral contradictoriament basada en el rebuig, en la discriminació i amb el càstig cap a tot aquell que no és com estipula un estat i una religió mancats de tota ètica.

Amb Kuchu, l’espectador descobreix una realitat desconeguda per un Occident massa tancat en si mateix, una realitat que s’escriu a través del patiment injustificable d’éssers humans. El documental de Worrall i Wright ens descobreix la realitat ugandesa, però, alhora, ens convida a pensar sobre el que passa dintre de les nostres fronteres. La tolerància és una lliçó que, amb graus menors, també nosaltres, com els propis ugandesos, hem d’aprendre. David Kato no és només un símbol per la comunitat homosexual, sinó que és –ha de ser- un model de lluita pacífica, de tolerància, de sacrifici i, sobretot, de sacrifici per a tots aquells que encara creiem que hi ha molt a fer i és possible fer-ho.