Kornél Mundruczó i el refugiat que levita

Un refugiat sirià adquireix la capacitat de levitar i transformar el seu entorn després de ser ferit de bala en la seva arribada a un camp hongarès. Aquest és el singular punt de partida de Jupiter’s Moon, la pel·lícula que ha guanyat el gran premi de l’edició número 50 del festival de Sitges.

El film, força arriscat tant en el seu plantejament com en la seva posada en escena, és un bon compendi per entendre un cert cinema fantàstic que es fa avui en dia. Un cinema fantàstic amb un peu posat en la realitat, que fa servir les característiques del gènere per retratar una situació que ens queda molt propera, i que al mateix temps no renuncia a un desplegament visual enlluernador, allunyat de l’estil documental del cinema social i molt més proper al que estem acostumats a trobar en el cinema de ciència ficció. És una decisió arriscada, però de la que el director Kornél Mundruczó, acostumat a plantejar reptes cinematogràfics, se’n surt amb encert i estil.

Mundruczó ja va despuntar fa un parell d’anys amb la seva fábula White Dog, un film protagonitzat principalment per gossos, que presentava un món on els cans que no són de raça pura són perseguits i abandonats al carrer, fins que els animals aprenen a organitzar-se i s’aixequen en una lluita contra el món que els sotmet.

En la mateixa línia de plantejar una faula a mig camí entre el cinema fantàstic i el realisme social, Mundruczó es fixa ara en la crisi dels refugiats.

Jupiter’s Moon segueix a un jove sirià que arriba a un camp de refugiats hongarès. Les ferides de bala que ha rebut li han donat la facultat de levitar. El metge que l’atén, un home fracassat i arruïnat per culpa d’una negligència mèdica, decideix fer servir el jove refugiat com a via per guanyar diners i poder saldar la multa que el manté apartat d’una feina estable en un hospital i una vida normal. La figura d’aquest metge és clau en l’equilibri de la història, que a través seu passa de ser un retrat documental de l’arribada de refugiats a Hongria a convertir-se en una història de redempció i perdó, la lectura de la qual sembla que obra una via a l’esperança, malgrat tot.

Així, el film opta pels plans seqüència i la càmera en mà quan ens ha de mostrar la situació dels refugiats en la seva arribada a Europa, fent-nos viure l’infern d’aquests refugiats de manera molt viva, en un estil que ja vam poder veure a un altre film hongarès recent, Son of Saul, que amb els seus plans seqüència ens introduïa de ple dins l’infern dels camps de concentració nazis.

Quan Jupiter’s Moon entra de ple en el terreny fantàstic, és quan Mundruczó desplega tot el seu arsenal visual, amb seqüències que segueixen el moviment de levitació, on la càmera vola de la mateixa manera que el protagonista. En aquests moments el film també adquireix aires de thriller, amb persecucions i altres situacions pròpies del cinema policíac i d’acció.

Entremig coneixem la història del metge caigut en desgràcia, que es converteix en una trista metàfora de la societat i la política europea i occidental: un personatge que ha perdut el nord, l’ètica i els principis, que fa servir la situació dels refugiats en el seu propi benefici. Però al mateix temps, en la redempció d’aquest personatge està la clau per llegir Jupiter’s Moon amb certa fe. I és que una altra de les característiques d’aquest film és la seva càrrega espiritual i mística.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació