Kent Haruf, la bellesa de les petites coses

27.07.2018

Kent Haruf ens torna a captivar amb la segona novel·la de la saga La Trilogia de Holt. Després de La cançó de la plana, Edicions del Periscopi ens presenta Capvespre, un apassionant relat aclamat unànimement per part dels lectors i la crítica literària. Com en el primer volum, Marta Pera Cucurell n’és la traductora. Benedicció, la tercera i última entrega de la trilogia, es publicarà el proper any 2019.

Kent Haruf

Haruf ens torna a transportar a la terra de les planes, a Colorado. En una petita comunitat rural anomenada Holt, els antics personatges conviuen amb els nous, creant, així, una vibrant història coral que narra la complexitat de les relacions humanes i personals.

Uns envellits germans McPheron hauran d’aprendre a viure sense la Victòria, que, després de dos anys del naixement de la seva filla, ja va a la universitat; el Dj, un nen d’onze anys, haurà de fer-se càrrec del seu avi; una mare soltera, amb clars signes de depressió, haurà de tirar endavant amb les seves dues filles; els Wallace, una família empobrida, s’hauran d’enfrontar a les conseqüències de de no saber protegir bé els seus fills d’un tiet alcohòlic. Però tota la comunitat de Holt es veurà sacsejada per un succés demolidor a casa els McPheron.

En certa manera, la vida de tots els personatges està marcada per la solitud; tots ells hauran de fer front a l’absència, la pèrdua i els canvis. Però ho faran amb l’ajuda de la seva comunitat. En aquest sentit, Haruf reivindica el poder de l’amistat, la solidaritat i la família, concepte que haurà de reinventar-se si és que vol adaptar-se als nous temps.

Haruf reivindica i exalta la bellesa de les petites coses, de la quotidianitat, i ho fa amb una prosa clara i precisa, allunyada de sentimentalismes i ornamentacions. Allò que realment captiva de la seva escriptura és la simplicitat alhora que la complexitat emocional que mostra. I és que pocs tenen el do d’expressar tant a través d’un estil prosaic minimalista. És innegable que Haruf és un mestre de la senzillesa.

Tot i no haver estat mai en una comunitat rural a Colorado, d’alguna manera he sentit que Holt era com una segona casa; hi pertanyia. I no ha estat sinó amb gran tristesa que he girat l’última pàgina del llibre. Què se’n farà, dels personatges? Només ens falta esperar l’última entrega de la saga.

Etiquetes: