Ken Zazpi beste bat!

Els meus fills em demanen que els posi el disc del Club Super 3. "Doncs no", els dic. "Avui escoltareu Ken Zazpi!"

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Sóc al cotxe amb els meus fills asseguts al seient del darrere. Em demanen que els posi el disc del Club Super 3. “Doncs no”, els dic. “Avui escoltareu Ken Zazpi!”, i els faig escoltar ‘Oihu-loreak’, una cançó del seu últim disc, Phoenicoperus: “Basalore gorriak oihu”. Els nens (de 3 i 6 anys) no entenen ni una paraula però queden muts, rendits davant la veu d’Eñaut Elorrieta. Ni una protesta. És la prova definitiva que he d’anar al concert de Ken Zazpi de l’Apolo.

Eñaut Elorrieta, líder de Ken Zazpi, ahir a l'Apolo

Quan entro a la Sala Apolo veig un noi que es despulla i es posa la samarreta de Ken Zazpi. L’acabo de comprar a la paradeta de discos i merchandising que el grup basc ha parat en un racó de l’entrada. No és la primera vegada que Ken Zazpi aterra a Barcelona. Aquí són especialment coneguts i estimats per una cançó que canten en català, però tot el seu repertori és en euskera. Quan comença el concert m’adono que dec ser l’únic que no els entenc, perquè tota la gent al meu voltant coreja entregada les lletres dels seus himnes hipnòtics.

Ahir Ken Zazpi presentaven a Barcelona el seu últim disc, Phoenicoperus, però van preferir escalfar el públic amb les seves cançons de sempre. Vestits de negre rigorós, Eñaut Elorrieta i els seus companys van sortir a l’escenari endolladíssims. El directe de Ken Zazpi és pletòric, fragorós, metàll·lic. Escoltant el seu últim disc no sempre fa la sensació que el seu rock sigui tan descordat. Amb tot, Elorrieta troba escletxes per tocar la guitarra acústica o la pandereta.

‘Vivim massa acostumats a la guerra’ va dir Elorrieta abans de cantar la cançó Gerra. Ken Zazpi són de Gernika i ahir ens van recordar que el passat 26 d’abril va fer 79 anys del bombardeig de la Luftwaffe que va assolar el seu poble. ‘Hi ha gent que encara no ha trobat els seus familiars, desapareguts en aquella matança’, deia el líder de la banda mentre al fons es projectaven imatges de l’atac aeri.

També hi va haver un moment per recordar la tragèdia dels refugiats i el vergonyós autisme dels europeus, quan van tocar Oihu-loreak’, una de les cançons més introspectives de Phoenicoperus, que va propiciar un moment de recolliment ahir a l’Apolo. “El nostre poble ha conegut històricament la immigració o l’exili per qüestions polítiques, guerres i altres raons. No és un tema desconegut per a nosaltres, però és molt difícil posar-te al lloc dels que fugen dels seus països per venir a Europa, una Europa que fa vergonya”, deia Elorrieta en una entrevista de Clàudia Rius publicada a Núvol.

Poc abans de la traca final, Eñaut Elorrieta va cantar una cançó mig en basc, mig en català. Per als qui encara han de venir, i finalment, quan va saltar de l’escenari i es va barrejar entre el públic per entonar el ‘Zenbat min’, una de les cançons de disc Atzo da bihar. Una nit memorable. Eskerrik asko, Ken Zazpi!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació