Junichirô Tanizaki. El tallador de canyes

El Cercle de Viena arriba als cinquanta títols amb El tallador de canyes, de Junichirô Tanizaki. Aquesta col·lecció, dirigida per Isabel Monsó, Marcel Riera, Àlex Susanna i Enric Viladot, ha enriquit de gran manera l'inventari de traduccions de grans obres del segle XX al català.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

El Cercle de Viena arriba als cinquanta títols amb El tallador de canyes, de Junichirô Tanizaki. Aquesta col·lecció, dirigida per Isabel Monsó, Marcel Riera, Àlex Susanna i Enric Viladot, ha enriquit l’inventari de traduccions de grans obres del segle XX al català.

Junichirô Tanizaki

La col·lecció es va encetar amb una novel·la de Yasunari Kawabata i arriba a aquest replà dels cinquanta amb un altre títol japonès, El tallador de canyes, de Tanizaki, deliciosament traduït per Albert Nolla, que ha sabut traslladar al català tant la quietud com la torbació que travessen les pàgines d’aquesta nouvelle. Aquesta història de Tanizaki hauria fet les delícies de Sigmund Freud, de manera que és del tot oportuna per celebrar una col·lecció que es diu precisament “El cercle de Viena”.

El tallador de canyes és la novel·la que va inspirar La senyoreta Oyû, del director Kenji Mizoguchi. La història arrenca amb una excursió nocturna. El narrador, que podria ser el mateix Tanizaki, ens evoca un paisatge fluvial, que ha estat profusament descrit per poetes i escriptors. Tanizaki ens introdueix en aquest espai mític a través de múltiples referències literàries. L’autor no amaga la nostàlgia per una època en què el riu era un prostíbul flotant. Les joves geishes rebien discretament els seus clients en barquetes i els bressolaven mansament sobre l’aigua. La contemplació de Tanizaki es veu sobtadament interrompuda per un desconegut que apareix com una ombra entre les canyes. A partir d’aquest moment aquest individu pren la paraula i es converteix en l’autèntic narrador de la història. Ens explica la vida del seu pare, el senyor Seribashi que un bon dia s’enamora bojament d’una noia anomenada Oyû Kosobe, una vídua jove i adorable però inaccessible per a ell. Els costums japonesos prohibeixen que Oyû es casi perquè té el deure d’educar el seu fill, cridat a ser l’hereu de la família del seu marit. Després de rumiar-hi molt, Seribashi decideix casar-se amb la germana d’Oyû, Oshizu Kosobe, amb l’única intenció de ser a prop de la seva cunyada. Entre tots tres es crea un vincle molt estrany, que no es pot explicar sense incórrer en un spoiler.

El relat del fill de Seribashi ens arriba com si fos una llegenda, una història exemplar que ens ha d’instruir com una faula. El tallador de canyes té també la seva banda sonora, que ens arriba amb el so del shamisen, un instrument de corda que té un punt hipnòtic (no us perdeu aquest article). Tanizaki no es recrea gaire en els replecs de la psicologia dels personatges, ni es veu en la necessitat de justificar la versemblança de les seves accions. Simplement ens presenta un triangle amorós pervers i aberrant sense caure en cap moment en la condema moral.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació