Judit Nedderman: “Celebro la memòria que em fa saber qui sóc”

27.11.2014

La setmana passada es van atorgar els premis del certamen Terra i Cultura 2014, i Judit Nedderman va resultar ser la guanyadora del Premi Miquel Martí i Pol, creat l’any 2008 per iniciativa del Celler Vall Llach i la Fundació Miquel Martí i Pol, amb l’objectiu de premiar i promocionar les millors cançons enregistrades amb música original, i basades en poemes en llengua catalana. La cançó de Judit Nedderman és justament un poema de Miquel Martí i Pol, ‘El fugitiu’, inclòs en el seu darrer treball, Tot el que he vist, primer en solitari de la cantant de Vilassar de Mar.

Judit Neddermann

Judit Neddermann

Ens havíem acostumat a la veu dolça i sensual de Nedderman com a intèrpret de les Cançons de la veritat oculta (2012), que van adaptar diversos músics sobre els contes homònims de Pere Calders en l’any del seu centenari de naixença. Aleshores ja ens va cridar l’atenció la veu d’aquella jove, un pèl tímida però que es creix a l’escenari deixant que flueixi tota la seva capacitat creativa. Aquest estiu vam tenir l’oportunitat d’escoltar-la de nou en un dels concerts de presentació del nou disc, a l’antiga fàbrica de l’Anís del Mono (Badalona), en una nit estiuenca de lluna plena, entre efluvis de matafaluga i uns esplèndids vitralls modernistes.

Tot el que he vist són deu cançons, la majoria amb música i lletra pròpia, amb excepció d’un parell de lletres d’Anna Tobias i dos poemes, El fugitiu de Martí i Pol, magistralment adaptat i interpretat per Nedderman, i el que encara ens ha sorprès més, Edat madura, de Joan Sales, poema inclòs a Viatge d’un moribund, reeditat pel Club editor el 2013, i amagat al final de l’antiga edició de les Cartes a Màrius Torres. Ni cal dir que l’adaptació d’Edat madura és tan bona com la de El fugitiu. Si bé no ens sorprèn que una jove de 23 anys llegeixi Martí i Pol, fàcil de trobar en edicions de tota mena, sí que ens ha sorprès la lectura que fa de Sales, insistim, molt ben llegit i traduït a cançó, sobretot perquè és un poema dur, difícil de pair pel seu contingut i perquè Sales no ha estat a l’abast fins fa ben poc, i això per als qui dubten de la necessitat de les reedicions dels nostres clàssics més contemporanis.

Quan t’endinses en el disc entens que Nedderman és una músic molt ben formada, efectivament va realitzar estudis als Conservatori Musical de Barcelona i al Taller de Músics, amb una important tradició familiar en el món de la música, però amb idees pròpies, grans capacitats vocals i interpretatives, però també creatives. Molt ben acompanyada (Ignasi Cussó, Isaac Coll, Pau Figueres, Martí Serra, Roqui Albero, Marina Albero, Dani Espasa, Brossa Quartet de Corda, Meritxell Neddermann, Xavi Lozano, Ángela Furquet, Ana Rossi i Coetus), s’ha atrevit a fer el salt en solitari i s’ha despullat per regalar-nos les seves vivències en forma de cançó, canto els meus records guardats com un tresor. I ho fa de manera festiva perquè vol celebrar la memòria que ens fa saber qui som, i aquí parafrasejo la cançó que obre el disc, Com pot ser, i com molt bé ha entès Nedderman, la veu dels poetes és la que ens guarda la memòria del que som, i per això cal llegir-los, versionar-los, adaptar-los musicalment. I si es fa amb el talent i el bon gust amb què ho fa Judit Nedderman tenim garantida la circulació de la veu dels poetes, i així la seva obra perdura en el temps, ens acompanya i ens ajuda a saber qui som, ras i curt, aquesta és la importància de la literatura.