Josep Pedrals, en l’estrofa hi ha el màstil

Josep Pedrals publica 'Els límits del Quim Porta' (LaBreu Edicions).

Josep Pedrals ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana per l’obra Els límits del Quim Porta. El jurat ha destacat el seu “mestratge en l’ús del llenguatge i la construcció d’un llibre total, summa de gèneres, que funda un nou lector i culmina una poètica insubornable”. Enric Umbert en parla a Núvol.

Subscriu-te a Núvol per un any i emporta’t de franc un exemplar d’aquest llibre. Abans de subscriure’t pots fer la reserva a [email protected].

Els devots d’en Josep Pedrals (Barcelona, 1979) estem de celebració perquè acaba de publicar un nou llibre, la culminació d’una trilogia: Els límits de Quim Porta (LaBreu Edicions). Un llibre concebut a l’encop dels seus precedents i com a nova baula d’estructura molt calculada. Pedrals estableix, des del seu estadi iniciàtic i previ a l’escriptura, unes fortes peanyes sobre les quals estampa deliris prou arriscats. El poeta mostra una concepció molt geomètrica i topogràfica d’allò que crea perquè coneix abastament la doctrina i els axiomes tal com foguejava un altre mestre de l’ars combinatòria, en Miquel Bauçà, amb qui l’uneixen cabalístics lligams. Siguem prudents, però, perquè com diu el mateix Pedrals: «Tota semblança amb la coincidència és pura realitat!». Artista polièdric, enginyer literari, tradueix el seu vast coneixement en qualsevol de les arts de la paraula i excel·leix en cada una d’elles, des de l’iniciàtic vers al mestratge en l’oralitat, la música, la novel·la, l’assaig… Per ell la poesia representa una celebració de la vida que «t’inflama i t’enamora amb un ardentíssim desig».

Els límits de Quim Porta és un tour de force amb molt de pes que supera les sis-centes pàgines. Novel·la fantàstica, d’aventures o, si es vol, de diàlegs que prenen forma de tragèdia clàssica amb mort, o evaporació inclosa de l’autor i els personatges «perdré la llum, m’aniré tornant negre / cap escalfor em farà córrer la sang». I com a pretext salpebra el text amb dos centenars de poemes que actuen com a ull de la deïtat per asserenar el discurs. Fins i tot podríem classificar-lo d’assaig volterià sobre poètica o, per què no, de compendi de contes i cançons trobadoresques. Escrit sense cap mena d’afectació ni sentimentalisme només pretén commoure el lector fins al punt que, víctima del delitós verí, es vegi afectat sense remei. Una peça que tanca un triangle on cada un dels vèrtexs actua com un far que il·lumina tota la palestra. Una trilogia completada amb El furgatori i El romanço d’Anna Tirant on les connexions entre les tres peces són constants però on cada una d’elles pot llegir-se independentment de les altres. Ara bé, el plaer de la lectura augmenta de forma exponencial si es comença per la primera. Ras i curt, un festí literari.

L’any 2006 LaBreu Edicions publicava El furgatori, una mena de dietari de l’escriptor Quim Porta que es despatxava per les giragonses d’un poble farcit de lascívia, una Arcàdia de la sensualitat on la realitat restava entelada. Un divertiment metaliterari amb el sexe com a tema central. «Un poble tropical de costums alegres i desenfadats que està situat sobre unes termes, un fet que provoca que tota una galeria de personatges vagin calents», diu l’autor.

No content amb aquest promiscu relat, sis anys més tard, la mateixa editorial publicava El romanço d’Anna Tirant amb el qual, el 2013, l’autor aconseguí el prestigiós Premi Lletra d’Or. En aquesta entrega, l’enginyós relat poètic pren forma de lúcida discussió entre l’autor i el seu inseparable heterònim, un viatge iniciàtic de l’heroi amb el seu particular Virgili travessant els carrers de Barcelona. Quim Porta exigeix a Pedrals que l’ajudi a corregir i reescriure aquesta nova narració. El reguitzell de versos desenvolupa una història folla, però calculada, amb uns diàlegs i peripècies que són una autèntica delícia. Inoblidable la prodigiosa sextina Sexy Tina.

L’argument de Els límits de Quim Porta és tan senzill com que uns amics, «personatges intermediaris entre la realitat i els ideals», es reuneixen per analitzar uns llibres i, a partir d’aquí, els hi passen tota mena de trifulgues. Desenvolupa una Astruc-tura lineal organitzada al voltant de deu misteris. Té el punt de partida en la desaparició de Quim Porta i en les entelèquies dels nous personatges, entre ells el còmplice lector, que el reconstrueixen. Descobrim connexions imprevistes tot cenyint els misteris -els límits- que aquell havia deixat oberts. Tota una filigrana lírica que imbueix el lector en un veritable Gali-Maties on els jocs de paraules i els jocs conceptuals coincideixen. Relat solemne i fresc, rigorós i divertit que conté múltiples capes i, en conseqüència, múltiples lectures. Un apassionant novel·la amb voluntat d’altura literària i “tendència matussera a l’acudit”.

Pedrals és un faulista -«volia ser literatura per esdevenir ésser fabulat…»- i un poeta renaixentista que celebra la tradició catalana, especialment la barroca, i que convida fervorosament a la seva lectura. Instigació que abasta un lèxic riquíssim farcit de localismes oblidats amb àmplia varietat de registres, de gèneres i de veus. Pedrals juga amb la màxima naturalitat el seu dir aconseguint fonètiques impensables que, com a bon rapsode, harmonitzen la seva oratòria.

Els límits de Quim Porta confirma l’esplendidesa d’un poeta que vol «reviure allò que encara no ha viscut». Una delícia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació