Josep Maria Muñoz homenatja Goethe

7.06.2015

L’editorial 3i4 publica L’experiment, una història de sofrença i frisança que trasllada els protagonistes de Les afinitats electives a la societat catalana actual i que, des de la seva estabilitat burgesa, se sotmeten volgudament a un exercici perillosament romàntic que posarà a prova el seu instint i que farà ressaltar, inevitablement, la transcendència dramàtica de les combinacions complexes i irresistibles.

Muñoz Pujol, un dels autors de  L'origen de l'oblit | Foto de Joan Tomàs / TNC

Muñoz Pujol | Foto de Joan Tomàs / TNC

A Les afinitats electives (1809), Johann Wolfgang von Goethe qüestionava l’estabilitat del matrimoni valent-se de l’afinitat química que es produeix entre les persones i el poder de transformació inherent en la inclinació per uns o altres, que separa i uneix els elements —els animals racionals— amb el mateix mecanisme que n’impedeix el vincle. Mecanisme que, en essència, posa de manifest la inestabilitat humana en un món on canvis i contradiccions es passegen en una línia molt fina que sosté el pes implacable del fat, intensificat per un romanticisme que s’inscriu torbadorament i forçosa en la llei de la natura, regidora ad libitum dels nostres impulsos indomtables.

Dos segles després, Josep Maria Muñoz recupera el material de base d’aquesta història i el capgira per subratllar aquells aspectes que vinculen els personatges a les seves ambicions i necessitats. Una expressió d’atavisme en la qual Eduard, Charlotte (Carlota), der Hauptmann (el Capità) i Ottilie (Otília) són els integrants del quadrat humà que personifiquen l’arriscat experiment social que alterarà per complet les seves circumstàncies.

Aquest experiment se sustenta en una hipòtesi molt senzilla, idea genèrica de la novel·la: quina és la capacitat de les persones de resistir l’instint? Assumint el risc de la proximitat, Eduard proposa dur a terme l’experiment per modificar les seves vides i perfeccionar els seus coneixements a fi d’explorar “altres possibilitats”en un món canviant que sembla entendre com un imperatiu per innovar. I així posarà a prova la consciència d’uns i altres, el desig, la solidesa emocional i, en especial, els sofriments dels participants: la seva dona, Carlota; la seva filla adoptiva, Otília; el seu amic, el Capità; i ell mateix. Les afinitats entre ells no trigaran a encreuar-se i a predisposar confrontacions decisives sota els auspicis del romanticisme i les ocurrències de la història, aquest mal que no té remei i que els venjarà tots.

Els fets tenen lloc a Vallbona de les Monges (Urgell), en un entorn rústic i plàcid que acull els esdeveniments amb una gran incidència del paisatge, que té una forta càrrega contemplativa que accentua els sentiments i les afinitats de cadascun i, en conseqüència, determina la seva vacil·lant presa de decisions. Al final, l’acció també transcorre al Pròxim Orient (hi ha referències als conflictes armats, d’actualitat, que hi tenen lloc), motivant desplaçaments i separacions que, per pur mecanicisme, acabaran sent detonants en el rumb de les seves desventures.

La prosa de Josep Maria Muñoz és elegant, mesurada i constitucional, amb un to que s’adequa perfectament a l’ambient aristocràtic en què viuen els personatges; un to distingit, aristotèlic i racional. Just el contrari de la hipòtesi del contingut de la novel·la, que no fa si no enfrontar aquesta actitud (el raciocini, l’equilibri, el domini d’un mateix) amb l’instint i l’atracció, electiva i incontenible, que imputa el control per infructuós i exacerba la inclinació natural que supera la raó. Escenari de l’autodestrucció (calculada). D’això tracta L’experiment, del romanticisme que imanta i tortura, que puneix. Perquè és irresistible. Per això ens referim a la magnitud de la tragèdia, perquè és immensa, com la limitació de la intel·ligència.