Jordi Savall fa somiar el públic

Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI van presentar "Miguel de Cervantes. Viatges, Somnis & Utopies".

Jordi Savall, La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI van presentar a les Drassanes Reials de Barcelona el seu nou programa Miguel de Cervantes. Viatges, Somnis & Utopies. El concert s’inscriu dins el cicle El So Original.

LCR_Cervantes

L’elecció de les Drassanes Reials com a espai per a realitzar concerts de música antiga amb grans dispositius és molt encertada. La bellesa estilitzada de les seves naus gòtiques il·lustra la persistència d’aquest estil a casa nostra ben entrada l’Edat Moderna. Es dóna el cas, a més, que l’acústica de l’espai és excel·lent, molt millor que la d’altres edificis gòtics que introdueixen elements de dispersió sonora. Volem destacar també la pertinència històrica de l’indret per a presentar-hi un programa musical a l’entorn de Miguel de Cervantes. Dins les drassanes barcelonines es construïren algunes de les naus que participaren en la Batalla de Lepant. També és coneguda la bona opinió que l’escriptor universal tenia de la ciutat de Barcelona i dels catalans en general.

Jordi Savall dirigia aquesta vegada un total de vint-i-quatre músics, a més de tocar la viola de gamba soprano. El programa es va estructurar a partir de textos inspirats en la biografia de Cervantes així com en una selecció de passatges del Quixot. Tots aquests textos van ser recitats per l’actor Francisco Rojas, que en general va fer un bon i compromès paper.

El concert va tenir unes dimensions operístiques. En aquest sentit pensem que alguns recitats podien haver estat més breus. Les dues parts del concert, a més, van ser de qualitat desigual. Vam trobar a faltar una mica de rodatge en un espectacle globalment ben concebut. La primera part va ser ensopida, però en la segona es va disposar amb destresa músiques contrastants que oferiren varietat.

L’elecció del repertori interpretat ens va confondre una mica, car algunes de les peces escollides s’allunyen força, temporalment, de l’època de Miguel de Cervantes. Això és notori sobretot en el cas dels villancets Aquella mora garrida, De la dulce mi enemiga o el Romance de Guarinos, tres composicions pertanyents al Cancionero Musical de Palacio. Aquest cançoner, contemporani dels Reis Catòlics, recull música cent anys anterior als fets que es narraven al programa. Pensem el mateix d’una Pavana de Lluís del Milà, violista de mà valencià autor d’El Maestro (1535-36). Però aquests detalls no li treuen mèrit a un concert ben dirigit i amb un so consistent, cosa que no ens ha d’estranyar tractant-se de músics de tant prestigi i experiència. Ens agradaria destacar la participació del cantant i sonador d’oud Driss el Maloumi, que amb la interpretació d’un Lamento morisco anònim va fer estremir el públic. És curiós com la introducció d’una petita peça estèticament tan diferent, tant pel que fa a l’estil de la composició com en la manera de cantar, de la música antiga occidental, pot captar amb força l’atenció de qui l’escolta esdevenint una mena de bàlsam sonor.

Els moments musicalment més intensos es van disposar al tram final, coincidint amb l’alta polifonia de Cristóbal de Morales, de qui es va interpretar el motet Pie Jesu Domine, i de Tomás Luis de Victoria, de qui vam poder sentir una excel·lent versió del Versa est in luctum pertanyent a l’Officium Defunctorum.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació