Jordi Sales: la nostra captivitat de cada dia

Més que una forma d’autogovern generada pels catalans, la Generalitat és el parany que ens crea el que ens domina per tenir-nos distrets. Cal recordar que no era la Generalitat, el que volia fer Macià. El llibre de Sales ens parla del passat, per parlar-nos del present.

El passat 10 d’abril el filòsof Jordi Sales va presentar el seu nou llibre La captivitat inadvertida (Edicions Galerada) al Palau de la Generalitat. L’acompanyava Salvador Giner, autor del pròleg del llibre i membre de l’IEC, i el conseller Francesc Homs. No deixa de ser curiós l’emplaçament escollit, tenint en compte que Sales, al llibre, hi diu que amb la Generalitat contemporània “es bloqueja un impuls, es domestica un moviment cap a la llibertat”. És a dir, més que una forma d’autogovern generada pels catalans, la Generalitat és el parany que ens crea el que ens domina per tenir-nos distrets. Cal recordar que no era la Generalitat, el que volia fer Macià. El llibre de Sales ens parla del passat, per parlar-nos del present. Tercera via? Seria la nova manera de bloquejar-nos els impulsos i de domesticar-nos abans d’assolir la llibertat.

Una altra sentència lapidària que apareix a l’assaig: “Felipe de Borbón y Grecia […] fou batejat amb el mateix nom que el socarrador de Xàtiva”. Quan va escriure això res se sabia de l’abdicació de Juan Carlos I ni, encara menys, que Felipe VI seria coronat el mateix dia que el seu avantpassat va destruir la ciutat valenciana fins a reduir-la a cendres. He sentit dir que el Joan Carles I li va preguntar al Dr. Josep Trueta què havia de fer per agradar als catalans i que aquest li va respondre que, si tenia un fill, fes el favor de no posar-li Felip. Pixarada als morros. Xàtiva, 19 de juny de 1707. Doble pixarada als morros.

La captivitat inadvertida porta a la coberta una il·lustració de la Torre de Sant Joan de la Ciutadella de Barcelona. L’autor ens ha volgut fer notar el desconeixement que en tenim, tot contraposant-lo amb la mística francesa al voltant de La Bastilla. La Ciutadella, feta per reprimir els catalans, tenia una torre per vigilar-los i empresonar-los. Finalment la Ciutadella va passar a mans de l’ajuntament el 1869 i, posteriorment, enderrocada. No deixa de ser paradoxal, però, que el nostre parlament estigui situat dins l’antic arsenal d’aquesta fortalesa. És clar que el fet que s’enderroqués aquesta eina de repressió no vol dir que no en sortissin de noves ni que els militars ocupants marxessin de Barcelona. Simplement van tendir a apartar-se del centre de la ciutat. Ara és noticia la Caserna del Bruc, per posar tancs entrant per la Diagonal a la vista, que va ser projectada l’any 1929 per substituir, entre d’altres, la Ciutadella.

El llibre de Jordi Sales va lligant temes com qui no vol la cosa. Va saltant de segles, sempre posteriors a la pèrdua de les institucions catalanes. No és un llibre d’història, en absolut. És un manifest per treure’ns la bena dels ulls. La remor de fons és sempre la mateixa: des d’aleshores hem estat captius, encara que no ens n’adonem. I ho seguim essent.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació