Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Jordi Llavina. Les ànimes mortes

Amb Matí de la mort (Tres i Quatre), Jordi Llavina tanca la trilogia iniciada amb Vetlla, un llarg poema narratiu, i Contrada.

Amb Matí de la mort (Tres i Quatre), Jordi Llavina tanca la trilogia iniciada amb Vetlla, un llarg poema narratiu, i Contrada, on el poeta experimentava en el marc clàssic del sonet.

Jordi Llavina a l'Ajuntament de Tarragona

Fa uns quants mesos Jordi Llavina em va fer a mans un recull de poemes, encara inèdit, titulat Les feies mortes. Aquest original, que em va arribar abans d’hora, s’ha publicat finalment a la col·lecció de poesia de Tres i Quatre, amb el títol Matí de la mort i amb uns dibuixos de Marta Espinach: “Totes aquestes ànimes, tantes, les feies mortes / ­–desferres de l’oblit, despulles del record­–.”

‘Les feies mortes’ és ara només el títol del sonet que obre el volum i que fa de frontispici. Llavina hi condensa la dèria que recorre aquest llibre, que vindria a ser: “La vida és una putada perquè els amics es moren, però sóc aquí per conjurar-los, perquè els amics morts són amb mi en tot moment”. Com Vinyoli, Llavina aspira a “ajornar la mort al seu domini màgic”, per dir-ho amb el vers amb què ell mateix remata el seu particular homenatge al mestre, al poema ‘Joan carregat de foscúries’, un dels millors del llibre.

Matí de la mort tanca la trilogia iniciada amb Vetlla, un llarg poema narratiu i Contrada, un recull de sonets, dos llibres que formalment podrien considerar-se a les antípodes l’un de l’altre, però que ara amb aquest llibre esdevenen títols germans. Matí de la mort conté un repertori divers de formes poètiques, que demostren que la versatilitat anterior no era arbitrària sinó maneres molt conscients d’expressar un mateix neguit: aquí el sonet es combina amb la prosa poètica i el poema narratiu. Llegint Matí de la mort finalment accedim a l’obrador del poeta, i hi descobrim totes les peces del seu mostrari, les mans i les cames barrejades amb els ulls i els caps de tota una galeria de personatges, vius o morts, que se’ns fan presents o cobren vida.

Entre les peces de caire més narratiu, destacaria l’evocació que Llavina fa d’una noia morta a ‘Dinar de Nadal’, un dels poemes més commovedors del llibre. Una noia que podria ser la mateixa que apareix viva a ‘No assenyaleu amb el dit’. O altra vegada ben morta al text ‘Accidents’. Matí de la mort és un poemari carregat de referències autobiogràfiques, més o menys explícites, però el relat que se’ns explica té interès més enllà de les traces que hi puguem endevinar. Hi ha també amigues vives en aquest poemari, com seria el cas de la poeta Teresa d’Arenys, a qui dedica cinc sonets esplèndids que plegats conformen una epístola en vers.

El conjunt que Llavina ha bastit amb Vetlla, Contrada i Matí de la mort és d’una gran entitat, un monument literari que encara no té nom. Algun dia caldrà batejar aquesta trilogia, que és també el resultat d’una aventura editorial amb Laia Climent. L’editora de 3 i 4 ha tingut una fe incombustible en un autor que li ha lliurat tres reculls en tres anys amb una incontinència poc habitual. Llavina hauria pogut sembrar aquests llibres per premis literaris i escampar la seva obra en segells diferents, però la dispersió hauria fet molt difícil visualitzar la unitat d’aquests tres títols. Qui sap, potser algun dia la mà dels anys ens el servirà amb un títol nou, aplegats en un sol volum com va fer Gabriel Ferrater amb Les dones i els dies.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació