John Banville ressuscita Philip Marlowe

9.06.2014

Benjamin Black va debutar literàriament l’any 2006 amb El secret de Christine Falls (Bromera), un thriller policíac que precediria una selecta producció d’obres del gènere negre. De moment, aquesta producció ha arribat a la seva màxima expressió enguany amb La rossa dels ulls negres, que narra la història d’un nou cas del carismàtic Philip Marlowe després de llibres com La dama del llac (LaButxaca), El llarg adéu (Edicions 62) o Playback (Edicions 62).

 

John Banville

A través del pseudònim de Black, John Banville ha ressuscitat el protagonista de les històries de Raymond Chandler 80 anys després de la seva primera aparició en una novel·la. Tal com requeria l’envergadura d’aquest propòsit, el seu guió ha estat a l’altura del càustic detectiu de Los Angeles: fanfarró, cínic, honrat i sentimental.

En aquesta novel·la, en Philip quedarà atrapat pels encants de la Clare, una dona sensual de classe alta i mirada torbadora que el seduirà des del primer moment que la vegi, que li demanarà que esbrini què se n’ha fet d’un tal Nico Peterson. Amb un equilibri complicat, per no dir impossible de sostenir, entre la tossuderia, la tenacitat i l’atracció per aquesta femme fatale, en Philip intentarà trobar la pista d’aquest home i s’embolicarà en una investigació cada cop més fosca i problemàtica que el conduirà a una successió d’esdeveniments cavernosos i macabres plens de màfies, enganys, drogues i assassinats, amb la intrigant i obsessiva presència de la Clare entremig. Violència, feixos de diners i dones temptadores: novel·la negra en estat pur.

Però en aquest cas amb un ingredient especial: l’inconfusible caràcter del protagonista. “Puc seure amb una cervesa a la mà en algun bar ranci mentre el cambrer m’explica que la seva dona és toixa i que els seus fills no el respecten, i ni tan sols badallar. Un perdedor de temps nat, això sóc jo. Però si em doneu una cosa específica que he d’esperar, al cap de cinc minuts ja em pica tot”. Perquè en Marlowe, sardònic i persistent, sorrut i melancòlic, és un personatge que es fa estimar precisament per això, perquè és un perdedor obstinat que es guanya la complicitat del lector amb un sarcasme honest, enginyós i proper: “El món, quan hi penses, és un lloc que espanta. I això sense comptar la gent”.

En el seu darrer llibre, Benjamin Black juga amb una trama que es va agitant a mesura que avança la història, que es va tornat més intensa, tèrbola i desassossegant a cada pàgina. En un escenari propi de les seves aventures i desventures, el retorn d’en Marlowe ve acompanyat d’un trencaclosques del qual amb prou feines pot trobar les peces; la seva perseverança i el desig que sent per la Clare l’impulsaran a endinsar-s’hi fins al moll de l’os, amb tots els riscos físics i emocionals que li suposarà fer-ho.

La rossa dels ulls negres és tot un clàssic modern, un oxímoron literari que els amants de la novel·la negra i de les peripècies d’aquest cèlebre detectiu rebran amb els braços oberts.