Joaquim Carbó. Va com va!

30.12.2015

El nou títol de Joaquim Carbó Va com va! se suma a la col·lecció de Males Herbes. L’escriptor, amb 83 anys, també suma un altre llibre a la seva prolífica carrera, marcada per la novel·la per adults i també per la literatura infantil. En aquest cas, Carbó ens convida a recordar la senzillesa de la vida, la importància de l’optimisme malgrat la misèria que va arrossegar la crisi econòmica.

Joaquim Carbó, Laia Cardona

Joaquim Carbó acaba de publicar ‘Va com va!’ | © Laia Cardona

En temps de desànim sempre se sol dir que “abans tot era millor”. El panorama actual és una mica menys desolador que fa quatre anys però encara hi ha una certa nostàlgia pel temps passat. I si, per una vegada, poguéssim tenir la oportunitat de retornar a fer coses que ja havíem oblidat? Aquesta és la interessant tasca que s’ha proposat Joaquim Carbó en aquest títol, intentant recuperar una mica la claror en temps de foscor.

El nostre protagonista, una nova mena d’heroi que navega entre la solitud i l’absurditat, se li assigna una “professió” molt interessant: el protector del seu barri, un dels més afectats per la terrible crisi econòmica que es va presentar, ja fa més de cinc anys. I dins d’aquesta tasca, la seva missió és ajudar els veïns a solucionar aquells problemes que els desesperen, que poden anar des de la teràpia psicològica fins a solucionar només algun petit incident desafortunat a les voreres.

Una de les coses que més criden l’atenció és la increïble capacitat de Carbó de reflectir un clima tan miserable amb un to tan desenfadat com el que utilitza. Tot i que cap de les situacions no és per riure, Carbó sempre aconseguirà treure’ns un somriure i en certes ocasions, provocar-nos una forta rialla. Malgrat que la vida de vegades, pot ser el pitjor turment, Carbó sembla trobar sempre un motiu per demostrar que sempre hi ha sortides.

Tot i això no sap explicar com es pot aconseguir una cosa així. Molt dels caràcters dels diferents personatges del barri ha confessat prendre’ls de la gent del carrer. I aquesta curiositat queda reflectida a tot arreu: els detalls més escabrosos, la brutícia, la manera de construir els diàlegs… I també en aquelles petites coses, que més que mai, resulten importants per seguir endavant.

Després de tot, Va com va! és una història diferent: una barreja entre novel·la i al mateix temps, un recull d’anècdotes de la vida quotidiana. Una vida senzilla i absurda en què l’escriptor, gràcies a aquesta curiositat que el marca, sap trobar-ne bellesa i alhora un protagonisme que sobrepassa qualsevol frontera.

Un tipus d’història que també ha marcat l’elecció de l’editorial. La novel·la se suma a la col·lecció de la cada vegada més popular editorial Males Herbes, que sembla continuar creixent com una planta silvestre. Fins i tot, els mateixos editors, que han reconegut l’honor que suposa tenir una novel·la de Joaquim Carbó al seu repertori, han fet broma sobre la coberta que han escollit: una fotografia de color verd de l’escriptor. Però la intenció és una altra: cridar l’atenció del entorn, que és un barri obrer de Barcelona.

Però l’escriptor, encantat amb aquesta feina, sembla que no té res que l’aturi: ple d’il·lusió i ganes de continuar malgrat la seva edat. Com ell mateix ho presenta, la història és una crida a l’optimisme en temps difícils, perquè davant d’un panorama de desànim, tristor i futilitat, és necessari retornar a l’esperança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Moltes gràcies, Marta! Ets molt amable perquè has destacat els escassos punts positius que pot tenir una novel·la com aquesta que jo he escrit més aviat des de la desolació a què m’aboca la situació que m’envolta: gent que viu en l’opulència i d’altres que no tenen res de res i han de dormir forçosament al carrer. Jo mateix, cada matí, quan em costa llevar-me de tan cobert de llençols, flassades i una nòrdica que escalfa com si fos a l’infern, tinc mala consciència pensant en el fred que hauran passat aquells conciutadans que han intentat dormir al ras.