Joan Vilatobà, en quin punt del cel et trobaré?

Joan Vilatobà és un pintor a recuperar. Ara, la galeria A | 34 li dedica una exposició monogràfica que es podrà veure durant els mesos d’octubre i novembre. Qui era, però, Joan Vilatobà? Fou un gran artista sense paliatius, i és considerat pels experts de casa nostra com un dels més grans fotògrafs pictorialistes catalans.

El fotògraf sabadellenc Rafael Molins (Sabadell 1900-1993), que el 1915 amb catorze anys tocats era un deixeble aplicat de Joan Vilatobà i Fíguls (Sabadell 1878-1954) va qualificar al seu mestre de “simpàtic, inquiet i garneu”, sobretot pel que fa a la tècnica del retrat, tot i que després derivà cap a una estètica més noucentista i naturalista. Vilatobà, en canvi, segons ens explica amb prou claredat Josep Casamartina i Parassols en el catàleg de l’exposició que es pot veure aquests dies a Barcelona, “pertany de ple al modernisme i al simbolisme.”

Qui era però Joan Vilatobà? Va ser un gran artista sense pal·liatius, i és considerat pels experts de casa nostra com un dels més grans fotògrafs pictorialistes catalans. Opinió que és també corroborada per la historiografia artística espanyola, sobretort quan, a partir de 1905 exposà a Madrid primer a la Exposixión Nacional de Fotografía y posteriorment a València, a Granada, a Saragossa, on rebé la Medalla de Oro a l’Exposición Hispano Francesa i, de nou a Madrid al Círculo de Bellas Artes.

A Madrid rebé crítiques elogioses d’El Heraldo de Madrid malgrat que la temàtica de les seves composicions la consideraven excessivament trista: ”… su soberbia instalación de fotografías artísticas […] los asuntos escogidos son todos desconsoladores, y bueno será que tenga presente que la vida ofrece también otros aspectos que los tristes y funerarios…”

De totes aquestes mostres fora de Catalunya la del Círculo de Bellas Artes fou la més elogiada com ho mostra una llarga crónica  del crític més influent de Madrid, José Francés, que li dedicà paraules d’aquest tipus: “… Las obras de Vilatobá se escapan del estrecho dominio del oficio para moverse dentro de la amplia libertad del arte”, o, encara “… Vilatobá es un temperamento tan sutil, una sensibilidad tan aguda y afinada, que comunica la íntima vibración espiritual a su arte…; refleja  el espíritu de los poetas… etc”. I malgrat tot això que diem, Vilatobà no feu una exposició individual a Barcelona fins el 1920 a Les Galeries Laietanes.

A l’exposició que ara ens ocupa si mostren gairebé totes les facetes de la seva obra. Comencem pels paisatges, amb la presència del bosc de Can Feu de Sabadell desaparegut i mitificat, tot i que en paraules del malaguanyat Pere Formiguera “són paisatges que no tenen lloc… que defugen l’anècdota per anar-se a instal·lar en el terreny abstracte de les idees”. Aquests paisatges que segons Casamartina “ evoquen la placidesa bucòlica i presimbolista dels quadres de Jean-François Millet i Camile Pissarro… i pel seu simbolisme melangiós … Modest Urgell, … Santiago Rusiñol o … l’espiritualitat elegant de Joaquim Vancells”.”

Pel que fa a les figures, d’una banda apareixen noies mig nues i ens mostra en una “austeritat absoluta… un univers intangible d’ànimes carregades d’erotisme i sensualitat” i de l’altre una sèrie de retrats que eren com l’altra cara d’aquestes imatges, amb figures d’homes vells amb la cara solcada pels tràngols de l’edat i imatges de noies gitanes amb els seus fills sense cap consessió als tòpics de l’època.

El més celebrat de la fotografia de Vilatobà són però les escenificacions que creen uns impressionants quadres narratius d’època, l’obra més espectacular de les quals és la titulada En quin lloc del cel et trobaré?  Aquestes imatges  utilitzen uns personatges arquetípics i en una sola imatge sembla que expliquin tota una història.

I, ja ho hem dit al principi, tot i que entre els connaisseurs Vilatobà és reconegut i el seu paper en el cànon de la fotografia catalana és un valor indiscutible, entre el gran públic aficionat a l’art i a  la fotografia és encara massa desconegut. L’excel·lent exposició de la galeria del carrer d’Aribau A | 34 és una bona oportunitat per reparar ni que sigui en part aquesta mancança.