Quan el metge del rei és un jueu

Joan Olivares ha guanyat amb El metge del rei el XIX Premi Enric Valor de Narrativa en Valencià, premi que patrocina la Diputació d’Alacant. La novel·la, publicada per Bromera en la col·lecció “L’Eclèctica”, revela un passat negre que no hauríem d’oblidar.

Joan Olivares (Otos, 1956) narra la història del metge Lluís Alcanyís en la València del segle XV. Fill de jueus conversos o nous cristians de Xàtiva —tot i que provinents d’Alcanyís— saquejada el 1391, haurà d’aprendre a conviure amb la contradicció de viure d’acord amb els costums cristians o d’observar i, fins i tot, de participar en els vells costums hebreus heretats dels avantpassats. Serà l’àvia Blanca, que presagiarà la sort del nét, qui el conduirà pels secrets que amaguen els carrerons estrets i farà que descobreixi un món amagat, carregat de llànties d’oli, canelobres de cera, oli de cremar…

Arran d’un brot de pesta que assola la ciutat i que acabarà afectant el seu avi, el jove Lluís descobrirà la seva vocació per la medicina, que el portarà a estudiar a Nàpols i a esdevenir un dels metges amb més prestigi i influència de la ciutat. En Lluís madura a cops de violència i pèrdues, alhora que evolucionen els esdeveniments en una ciutat finalment marcada per l’odi, el menyspreu i l’hostilitat envers els jueus, tot i ser aquests els qui més aporten a les arques reials. Les dificultats per a poder practicar els seus rituals palesen el rebuig d’acceptar-los en el si de la societat dominant.

L’autor correlaciona la transformació personal, professional i sentimental del protagonista amb els canvis que pateix la ciutat de València d’aquest període. D’aquesta manera, a través de la veu narrativa d’en Lluís podem observar l’evolució dels personatges i també la transformació social i política de la València del segle XV.

El relat alterna diversos escenaris que enriqueixen l’obra. Així, contemplem el tràfec diari d’un dia de mercat, l’ambient d’una tertúlia amb viatgers, astrònoms i poetes o fins i tot un sopar amb menges exquisides en què apareix el personatge de Jaume Roig (Espill o Llibre de les dones) i s’esmenta Ausiàs March, malgrat que, com destaca el mateix autor en una excusatio non petita, l’argument de la novel·la és majoritàriament ficció.

En Lluís ens portarà a conèixer la Pobla, el recinte emmurallat on viuen les prostitutes i també el palau reial del príncep hereu, Ferran, de qui Lluís esdevindrà metge personal. D’aquesta manera, es pretén retratar la societat de l’època, caracteritzada per la persecució cada vegada més ferotge, primer dels jueus i després dels conversos, que seran objecte de denúncies, tortures, condemnes i execucions. Si en un inici es toleren certes pràctiques, mentre siguin d’amagat, l’arribada del rei Ferran portarà una repressió difícil de suportar.

L’autor aconsegueix també acostar-nos a la realitat valenciana utilitzant un llenguatge pròxim al parlar quotidià i accessible a qualsevol tipus de lector. Així, Olivares explica processos biològics, procediments mèdics i aclariments històrics amb molta naturalitat.

Com el mateix Lluís afirma en algun moment, la poesia, la religió, la cavalleria, els amors, els desamors, els grans descobriments, l’astrologia, la geografia o el govern de les nacions són elements de discussió al llarg de la novel·la i també aspectes que permeten trenar la història del metge Lluís Alcanyís en el Regne de València, que entra en la decadència un cop abraça la Inquisició de la mà dels Reis Catòlics. Com afirma l’apotecari Jordi Fuster “Ah… quins temps aquells! […] Quan la nostra ciutat era la joia de la corona” i una de les més avançades de la cristiandat. En l’intent de defensar la llibertat de pensament s’obté una visió descarnada de la crueltat i l’odi imperants d’una societat cada vegada més incapaç de valorar la diversitat.

Podeu llegir un fragment del llibre aquí.