Jesús em posa

12.03.2018

Dues senyores de tarannà conservador fan una sessió ideològica per posar al dia els valors tradicionals. Aquesta és l’última proposta d’Oriol Grau, titulada Catòliques i de dretes, un cabaret gamberro que arriba a La Gleva procedent de la Sala Trono de Tarragona, interpretat per Rut Enguita i Maria Bravo. Només el proper cap de setmana al teatre-espai cultural de Sant Gervasi.

‘Catòliques i de dretes’, un espectacle d’Oriol Grau que s’ha pogut veure al Teatre La Gleva

La Misericòrida i la Mari Carmen són dues senyores emperlades, molt de dretes i molt catòliques, que no volen perdre el tren de la modernitat. “Cal airejar els armaris”, diuen. En una sessió amb les amigues (que són el públic), igual de dretes i de catòliques que elles, les amfitriones organitzen unes dinàmiques de grup (uns role play, perdó, perquè s’ha de ser cool i in, en aquesta vida) per casar el progrés amb els valors tradicionals.

Aquesta premissa es tradueix en una esbojarrada funció de cabaret juganer on es fa un repàs del catàleg dels tòpics dels reaccionaris: els homes, la virginitat, l’adulteri (amb ninot inflable inclòs) i la política. Oriol Grau, que firma tant l’autoria com la direcció, encadena números musicals (les actrius no canten bé, però no importa) i esquetxos amanits amb frases i sentències irreverents i blasfemes: que si només la punteta, que sóc de dretes; que si el sexe anal, la fel·lació i la palleta és la recepta màgica per no quedar-se embarassada; que si Jesucrist és el mascle alfa del ramat, l’home ideal, un hippie dEivissa però sense drogues… La Conferència Episcopal no aprovaria el contingut de l’obra, però l’espectador s’entrega a la gresca amb ganes de passar-s’ho bé, fins al punt que acaba repartint te i galetes tot interpretant les serventes llatinoamericanes i romaneses que tota dona de Sant Gervasi ha de tenir.

Rut Enguita i Maria Bravo, que encarnen aquestes antiTeresines enjoiades, interpreten també i donen veu a algunes dones que la Història (així, en majúscules) s’ha encarregat de silenciar: Olympe de Goges, Hipàtia d’Alexandria, SaloméZelomíLilith, Mata Hari, o la mateixa Eva del Gènesi. És interessant conèixer el seu punt de vista per saber si els llibres de text els han fet justícia. En definitiva, Catòliques i de dretes no passarà a la història com una obra mestra del teatre català, però esdevé un fugaç entreteniment passat de rosca per gaudir una bona estona, que, pels temps que corren, no és gens menyspreable!