Jeremy Deller. L’ideal infinitament variable d’allò que és popular

2.08.2016

Azkuna centroa acull l’exposició “L’ideal infinitament variable d’allò que és popular” de l’artista anglès Jeremy Deller (Londres, 1966) del 21 de juny al 9 d’octubre d’aquest any. Projecte comissariat  per Amanda de la Garza, Cuauhtémoc Medina i pel director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona Ferran Barenblit.

L'exposició de Jeremy Deler a Bilbao | Foto: Juli Pérez

L’exposició de Jeremy Deler a Bilbao | Foto: Juli Pérez

Aquest artista anglès ja fa molt temps que centra el seu treball en qüestionar-se les paradoxes de la cultura popular, en particular la britànica, en el marc d’una societat postindustrial. Segons l’artista aquestes contrarietats i contradiccions no només existeixen en les manifestacions vernacles, en el folklore o en l’espectacle, sinó que és quelcom que pot ser propiciat des de l’art amb la finalitat d’aconseguir escenaris, vivències, col·lectivitats, enfrontaments,… que esdevinguin productius per a ajudar a resoldre conflictes socials. I així és com des dels anys 90 cap aquí ha anat generant una sèrie de pràctiques i esdeveniments al voltant de les tensions socials que tenen com a causa principal la identitat, la història i la comunitat. Exposició que esdevé d’una gran transcendència en coincidir de ple amb el fenomen del Brexit, com també amb el ressorgiment de molts nacionalismes a Europa i que pren una gran significació en ser exposada en un País Basc que es troba en un evident procés de pacificació.

L’ideal infinitament variable d’allò que és popular destaca tres elements claus en la seva obra. D’una banda, la seva manera de distanciar-se, a través d’accions artístiques, del circuit artístic tradicional i del museu. De l’altra, la forma com genera episodis a través de la creació de situacions d’interacció social. I per últim, les posicions que pren l’artista en relació a la història, a través del seguiment de personatges que representen canvis històrics, o bé, a partir de la recreació d’esdeveniments on la vida i la història tornen a coincidir.

Jeremy Deller ha desenvolupat en la seva obra una singular forma d’art públic. S’allunya d’aquelles pràctiques artístiques que busquen produir instàncies comunitàries en les parets blanques d’un museu. Deller prefereix l’espai públic com el lloc des d’on preguntar-se de quina manera es configuren els signes i símbols d’allò popular, com s’estableixen les relacions entre la baixa i l’alta cultura, quins són els mitjans pels quals circulen la cultura de masses i la de la classe mitjana, i com la cultura pop i la música es converteixen en vehicles d’energies socials inesgotables. En el mateix sentit, per a l’artista tant la festa, com l’avorriment, la no-acció, la marginalitat, la diferència social,… esdevenen mitjans de producció artística.

En el vídeo de presentació que apareix a la web de l’Azkuna centroa el mateix artista explica els tres temes principals de l’exposició: la musica pop, la gent i els polítics.

 

 

Seguint un ordre cronològic, el treball més antic exposat aquí és la instal·lació I ♥ Melancholy del 1993. Tal com ens explica Deller en el programa de mà de l’exposició: “Aquesta obra va ser una reacció contra la cultura del “Jo ♥ la melancolia” o la cultura de “Preferiria ser…” dels anys noranta. Volia celebrar quelcom que no fos actiu, perillós o “masculí”. Quelcom que en realitat és introvertit, no-actiu i potencialment depriment. Originàriament era una impressió, però després vaig fer un mural i més endavant una camiseta. Quan es instal·lat com a mural , sovint té un component humà…”

Seguidament Open Bedroom de 1993. Instal·lació on es reprodueix l’exposició que va muntar a  casa dels seus pares on vivia a l’edat de vint anys. Va aprofitar mentre aquests estaven de vacances i va canviar els quadres que ells tenien per obres seves. L’exposició va durar dues setmanes i es visitava mitjançant cita prèvia.

Posters del 1994-97. Consisteix en una sèrie completa de pòsters amb eslògans on es combinen història de l’art, música pop i cultura popular. S’hi anuncien exposicions fictícies de personatges populars en les galeries d’art contemporani més prestigioses del Regne Unit. Exposicions com aquestes s’estan fent ara en realitat, però en aquell moment era simplement absurd pensar que alguna vegada es programarien. Deller comenta: “Aquests pòsters són sobre coses que vaig pensar que s’havien de veure d’una manera diferent, una mirada seriosa a la cultura rave o a la vida i carrera de Keith Monn”.

Del 1997 trobem The History of the world. Mural on es dibuixa un diagrama sobre les connexions socials, polítiques i musicals entre la musica house i les bandes de metalls on es mostra un procés de pensament en acció. Tracta també sobre el Regne Unit i la seva història en el segle XX. A la vegada també és una justificació conceptual per al projecte musical “Acid Brass”.

The Battle of Orgreave (An Injury to One is an Injury to all) del 2001. La Batalla d’Orgreave (Una ferida a un és una ferida a tots) és una instal·lació composta per textos, documents, vídeos i altres materials d’arxiu que explica dues narratives que s’entrellacen: la vaga del Sindicat Nacional de Miners que va tenir lloc en 1984 i la recreació de l’artista del mateix conflicte en 2001. (…) “Durant anys havia tingut la idea de recrear un enfrontament que havia vist de jove en la TV, miners en vaga perseguits turó amunt i al llarg i ample d’un poble. Des de llavors aquesta imatge s’ha convertit en una icona de la vaga de 1984; té més la connotació d’una escena de guerra que la d’una disputa laboral. Vaig rebre l’encàrrec i no m’ho podia creure, perquè en realitat no pensava que fos possible fer-ho. (…) Sempre la he descrit com desenterrar un cos i donar-li un postmortem apropiat, o com la recreació d’un crim de mil persones”.

Una de les peces que mostra l'exposició de Jeremy Deller | Foto: Juli Pérez

Una de les peces que mostra l’exposició de Jeremy Deller | Foto: Juli Pérez

Social Parade de 2004. Vídeo que va inaugurar la Manifesta 5 Biennal Europea d’Art Contemporani que el 2004 va tenir lloc a Sant Sebastià. Per a la realització d’aquesta peça Deller va mostrar la diversitat social, convidant a desfilar pel Boulevard a diferents grups socials representatius de la ciutat.        

Del 2005 és Acid Brass live at Lovebox. Vídeo que mostra com l’artista, basant-se en les connexions que va establir en el seu treball anterior The History of the world, va convèncer el líder de la Banda William Fairey perquè acceptés interpretar un repertori d’àcid house. “L’experiència em va ensenyar molt sobre el treball amb el públic. Em vaig adonar de que ja no tenia necessitat de fer objectes. Podia simplement fer aquest tipus d’esdeveniments, fer que passin les coses, treballar amb gent i disfrutar-ho. (…) Podia fer aquests projectes desordenats, amb llibertat de moviment, oberts, i que m’alliberessin de pensar en ser un artista en el sentit tradicional. Havia set alliberat per una banda de música”.

What Is The City But The People? Del 2009. Vídeo que mostra una sèrie de pòsters que es van penjar en les parets de les parades del metro de Londres. Aquest projecte vol fer reflexionar sobre la gran quantitat de missatges acústics amb que  constantment s’assetja a la gent en el metro. Per tal motiu va produir un llibre amb cites de personatges històrics perquè els treballadors de la línia Picadilly les poguessin llegir i així triar quines d’elles els hi agradaven més. Les més votades van ser impreses en un pòster amb la fotografia de l’autor i van ser les que es van exposar d’aquest projecte Qué és la ciutat però la gent?. D’entre els diversos pòsters destaca el del pensador hindú Mahatma Gandhi amb la frase There is more to life than increasing its speed (Hi ha més en la vida que l’augment de la seva velocitat).

So Many Ways to Hurt You (The Life and Times of Adrian Street) del 2010. Moltes formes de fer-te mal (La vida i obra d’Adrian Street) és un vídeo que explica la història del Regne Unit a través de la vida del lluitador Adrian Street.

Del 2012 tenim Beyond the White Walls. Més enllà de les parets blanques és un vídeo amb una presentació comentada sobre projectes i obres que l’artista ha realitzat en l’espai públic, en llocs com clubs nocturns, habitacions d’estudiants, parcs i jardins. D’entre aquests cal destacar el projecte realitzat al Skulptur Projekte 1997 de la ciutat alemana de Münster i que es continuarà en l’edició de l’any vinent.

També del 2012 és The Bruce Lacey Experience. L’experiència de Bruce Lacely és un vídeo sobre ell. “Quan vam conèixer a Bruce Lacely estàvem extasiats: un bruixot modern en roba de colors brillants. Combina un interès molt britànic en l’art i la ciència, reunint-les d’una forma que cap de nosaltres havia vist abans. Era com si Dr. Dee hagués set reimaginat pels Goons”.

El darrer projecte és Rhythmasspoetry de 2015. Vídeo estrenat en la Biennal de la ciutat francesa de Lió de 2015 on es registra la col·laboració de Deller amb la coreògrafa argentina Cecilia Bengolea, que explora la forma en que la immigració ha enriquit la cultura francesa en temps de la globalització.