Jean Echenoz

La tardor passada Raig Verd Editorial va publicar 14 de Jean Echenoz. Ha estat una de les novel·les del 2013 a tot Europa, especialment a França. Raig Verd aposta per aquest autor novament i ara publica Córrer. Dues obretes que es llegeixen en una tarda però potser no s'obliden mai.

La tardor passada Raig Verd Editorial va publicar 14 de Jean Echenoz. Ha estat una de les novel·les del 2013 a tot Europa, especialment a França, i també un dels més venuts de ficció en català. Raig Verd aposta per aquest autor novament i, a finals de febrer, traurà Córrer, una obra anterior a 14 però semblant en la seva arquitectura: brevetat (no arriba a les 130 pàgines), narració sòbria, minimalisme descriptiu, i un protagonista innocent enmig d’uns fets històrics cabdals que condicionen fatalment la seva vida.

Els relats d’Echenoz són curts, però s’hi diu tot. El mateix títol de 14 és breu i contundent: escrit així en xifres, té tota la força concentrada de la Gran Guerra, que va començar ara fa cent anys. De fet, la narració, brutal i concisa, et cau a sobre com un obús. Cinc joves parteixen cap a la guerra com una aventura i troben l’horror. No caldran grans escenes de carnisseria, grans descripcions de morts, al contrari. Ni mica de retòrica, res de floriments. Però la trinxera, la fam, l’amistat, la mutilació, la mort, els polls, fins i tot el vi (el vi que els donen per anestesiar la por i prendre distància de la situació absolutament atroç que viuen), apareixen a cada cantonada de les frases. Després de tantes pel·lícules i novel·les sobre la I Guerra Mundial, només se’n podia parlar així, anant als detalls a base de flashos sobre elements impensats: el pes de la motxilla, l’aviació amateur, el gas tòxic, els pobles envellits, el desig de ser mutilat per poder tornar viu. Com en un quadre impressionista, només calia marcar línies de llum, efectes òptics, per veure el paisatge en la seva intimitat i precisió real. I Echenoz se’n surt. La seva prosa té aquesta preciositat impressionista, és d’un refinament que sorprèn. I aquest refinament es troba ja en el nucli dur de l’obra, des del moment que no pretén ser una novel·la èpica i que, malgrat l’horror destil·lat que mostra, té un final esperançador i creïble.

Qualsevol obra literària té una dimensió d’aprenentatge, ens aporta un coneixement de la complexitat de les coses que no havíem previst. Però potser té més mèrit que això passi en una obra petita. Esperem, doncs, l’Echenoz de Córrer, i esperem també que Raig Verd continuï descobrint-nos aquestes obretes que es llegeixen en una tarda però potser no s’obliden mai.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació