Jaume Benavente. Lluny d’aquí

19.02.2013

Lluny d’aquí és el cinquè títol de la col·lecció de novel·la negra en català Crims.cat, dirigida per Àlex Martín Escribà i publicada per l’Editorial Alrevés. Una ficció personal, densa i treballada, que s’avé amb el model de la novel·la “de personatges” i que confirma l’existència d’un univers benaventià amb característiques pròpies.

 

Jaume Benavente

Allunyada de la típica història de procediment policial (de fet, la policia pràcticament no hi apareix), a Lluny d’aquí resseguirem el cas criminal a través de la investigació de Tomàs Darné, un experiodista de successos en hores baixes que fa de taxista nocturn per sobreviure. Tot i la narració en tercera persona, els fets objectius se’ns presentaran sempre filtrats a través de la interioritat d’aquest personatge.

Amb Lluny d’aquí, Benavente pot perfectament iniciar una sèrie (espero que així sigui). Tomàs Darné resulta un protagonista prometedor. Solitari, gairebé misantrop, honest i una mica torturat, es troba en un impàs vital. Sense superar la ruptura amb la seva parella, a la qual encara se sent emocionalment vinculat, fa una vida d’outsider, d’observador desarrelat que contempla la vida des de la barrera. Només la relació amb el seu pare –en Joan Darné, llibreter del barri d’Horta, home llegit, d’esperit viatger i ànima d’artista– continuarà mantenint-lo lligat a la realitat. El descobriment d’una inquietant problemàtica que afecta un amic de la família despertarà l’interès d’en Tomàs i el convertirà en un “detectiu” de circumstàncies. Tot plegat esdevindrà un revulsiu que l’ajudarà a iniciar el retrobament (encara tímid) amb ell mateix.

La ficció de Benavente resta llunyana a l’agilitat trepidant d’algunes novel·les negres actuals. No hi trobarem aquell típic estil de sèrie televisiva tan explotat darrerament. Fidel al seu tarannà –tal vegada també d’escriptor una mica outsider que intenta comprendre el món sense poder evitar una certa perplexitat–, Benavente ens aboca a una visió transcendent de l’entorn. Malgrat l’adscripció genèrica de la novel·la, malgrat la fórmula criminal i les escenes de violència, la trama de Lluny d’aquí ens encamina directament a la reflexió. La cuidada atmosfera, la descripció acurada de certes zones de Barcelona (la ciutat adquireix força rellevància, gairebé estatus de personatge), la inevitable presència del món atlàntic (Brasil, Madeira), que juga un paper cabdal, els intel·ligents diàlegs… Tots els elements convergeixen en un estil de narrar diferent, molt personal, indissoluble de la idiosincràsia de l’autor.

L’acció, el misteri i el desenvolupament del cas són, per a Jaume Benavente, factors secundaris. La novel·la es caracteritza per un ritme pausat i lent on allò que més importa és la recreació de l’ambient i, per damunt de tot, l’intent de comprensió dels mecanismes psicològics que condueixen els personatges a actuar d’una manera determinada. Mitjançant una intriga senzilla però ben travada, l’autor explora les més baixes pulsions humanes: la maldat, la venjança, la cobdícia, la corrupció. Constata sense embuts les nostres contradiccions i descriu una terrible realitat: a voltes, les decisions que prenem en el passat (encertades o errònies) ens poden perseguir tota la vida.

Personalment, em sembla molt encertat que la col·lecció Crims.cat publiqui un ventall de títols de característiques tan diverses, que sens dubte enriqueixen el panorama de la novel·la negra en català i ens mostren la diversitat de formes que el gènere pot assolir.