Jarabe de Palo. Un cant a la vida

24.08.2017

“Ahora, que ya no me importa que la vida se vista de negro, porque a nada le tengo miedo, porque a nada le tengo fe”. Amb aquesta visceralitat s’expressa Pau Donés a “Humo”, la nova cançó de Jarabe de Palo dedicada a la vida. I ho ha tornat a fer. El grup ha creat un gran èxit que se suma a tants altres que ja formen part de la banda sonora de tots els seus seguidors.

Foto: Festival Internacional de Música de Cambrils

És inevitable associar Jarabe de Palo amb l’ofici de viure. I és que sempre hi ha hagut un relat vital en les seves cançons, fetes al llarg de vint anys de trajectòria que ara celebren amb una gira que passa per Puerto Rico, els Estats Units i Catalunya, entre altres indrets. I una de les parades que no podia faltar en aquest llarg recorregut és el Festival Internacional de Música de Cambrils.

Escoltar el repertori de Jarabe de Palo suposa una bona injecció d’adrenalina i força, i això és el que li passa al públic que assisteix a algun dels seus concerts. En aquest sentit, a Cambrils es va poder veure una actuació que va anar de menys a més. Donés va anar guanyant presència de mica en mica damunt de l’escenari fins que, en la segona meitat del recital, es va moure amunt i avall creant una simbiosi amb els assistents, que en tot moment es van mostrar molt entregats. Tant és així que, ja cap al final, no quedava pràcticament ningú assegut a les grades de cadires.

Creixent amb la vida i palpant-se de totes les vivències personals, Pau Donés ha anat construint cançons que han servit per reflectir les diferents etapes vitals que anava vivint, fins al punt d’arribar-se a contradir amb el pas dels anys. Si a “Grita” deia que el misteri de viure és que la vida és un somni, ara a “Humo” arriba a la conclusió que ja no es creu que la vida sigui un somni. Portar-se la contrària a ell mateix és un dels elements que ens evidencien un discurs natural, versemblant i complet, construït progressivament a partir d’allò viscut.

Al concert de Jarabe de Palo tampoc hi van faltar grans cançons del grup, com “La Flaca”, “Agua”, “Bonito” i “Depende”, entre d’altres. Temes que amb els anys s’han convertit en eterns i que, passi el que passi, sempre ho continuaran sent en el futur. Tota la seva legió de fans, d’edats diferents -tot i que la majoria tenen a partir de 30 anys-, veuen en aquesta formació musical un reflex de les seves vides, un mirall que els mostra les millors i pitjors parts d’ells mateixos; un conjunt de reflexions que no són gens alienes.

Pau Donés va explicar en el concert de Cambrils que sempre que una parella l’ha deixat després ha escrit una cançó per intentar recuperar -sense èxit- la relació, però ara per primera vegada li ha funcionat bé amb “Humo”, un tema que va escriure per tornar a agafar el timó de la seva vida.

“Ahora que cada suspiro es un soplo de vida robado a la muerte, ahora que solo respiro porque solo así podré volver a verte”, diu en referència a la vida. I és que la contundència és habitual en Jarabe de Palo, però aquest és només un dels seus ingredients, els quals són simples però elaborats, austers però grandiloqüents, pocs però immensos. Una bona dosi de Jarabe de tant en tant és més que recomanable per oxigenar-te l’ànima.

“Humo” és l’única cançó inèdita que s’inclou en el seu nou disc, 50 palos, que també compta amb versions dels principals èxits del grup.

Etiquetes: