Jacint Verdaguer: el poeta i els seus músics

Més de mil dues-centes obres compostes sobre els textos d'un poeta. Parlem de Goethe? No, aquest cop parlem de Jacint Verdaguer.

Més de mil dues-centes obres compostes sobre els textos d’un poeta. Parlem de Goethe? No, aquest cop parlem de Jacint Verdaguer. Un corpus musical enorme i desconegut més enllà d’unes poques obres que, aquestes sí, són ben conegudes per tothom (perquè tothom coneix el Virolai o L’emigrant).

Gràcies a l’Associació Joan Manén, ara en coneixem unes poques més. Divendres 22 de febrer es feia a la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès el primer concert del “2on cicle de música catalana”, organitzat per l’esmentada associació, un cicle que té com a objectiu recuperar i difondre la música dels compositors catalans.

El concert de divendres, amb el títol “Jacint Verdaguer: el poeta i els seus músics”, presentava dotze cançons compostes per dotze compositors diferents. I dic presentava amb tota la intenció, perquè el concert anava més enllà de la interpretació de les cançons. Francesc Cortès ens va parlar de la tasca de recerca de les partitures, de Verdaguer, de la seva època, dels seus temes, i va comentar la major part de les cançons que havíem d’escoltar. Va preparar molt bé el terreny; no hagués estat el mateix escoltar, posem per cas, La barretina, sense tenir les referències que el professor Cortès ens havia donat. També va contribuir a afavorir l’audició de les cançons la lectura prèvia dels poemes per part de l’actor Quimet Pla, una bona alternativa a incloure els textos al programa de mà.

Les dotze cançons van ser cantades en quatre blocs per quatre cantants: les sopranos Beatriz Jiménez i Maria Teresa Garrigosa, la mezzosoprano Anna Tobella i el tenor David Alegret, molt ben acompanyats pel pianista Daniel Blanch.

Beatriz Jiménez va obrir el concert i de les seves tres cançons destacaria Lo violí de Sant Francesc, de Josep Valls; la seva veu brillant i dúctil ens va cantar el miracle de les dues branques convertides en violí amb el punt innocent que demanava el poema. Va continuar Maria Teresa Garrigosa, que malgrat algun problema d’emissió que va enterbolir la seva interpretació va cantar amb sentiment i intenció les seves cançons, entre elles la commovedora En l’enterro d’un nin d’Antoni Massana.

Anna Tobella va cantar amb seguretat i aparent facilitat (cosa que no és gens fàcil) les seves cançons, i va estar especialment encertada en l’última, El noi de l’Ave Maria de Rafael Ferrer, una cançó que demanava l’expressivitat que la mezzo li va imprimir. Especialment destacable em van semblar l’actuació de David Alegret; les seves mitges veus, els matissos i la seva manera de dir les cançons ens van donar el millor moment de la vetllada en la interpretació de La Rosa marcida de Càndid Candi. Un cop acabat el programa oficial, tots quatre cantants van tornar a l’escenari per a interpretar conjuntament aquella cançó que havia estat un himne, La barretina.

La sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès era plena i això sempre és un motiu de satisfacció, la bona feina dels organitzadors i els intèrprets es mereixia una bona resposta per part del públic.

Jacint Verdaguer: el poeta i els seus músics. Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Divendres 22 de febrer de 2013

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació