Ivan i els gossos

Ivan i els gossos torna al Teatre Lliure de Gràcia en sessions golfes els divendres 25 de gener i 1 i 8 de febrer. L’obra, dirigida per Pau Carrió, és un intens monòleg de seixanta minuts en què Pol López interpreta Ivan Mixúkov, un adolescent rus que als quatre anys es va escapar de casa per viure al carrer. La història explica el dia a dia per la supervivència i la relació especial que el nen forja amb un grup de gossos “salvatges”.

Ivan i els gossos va ser escrit fa tres anys per la dramaturga anglesa Hattie Naylor. Des de llavors, aquest monòleg radiofònic basat en fets reals –va estrenar-se a la BBC- ha rebut diversos premis, s’ha traduït a vuit idiomes i ha fet el salt als escenaris.

“Tots els diners s’havien acabat i no hi havia res amb què comprar menjar. […] O sigui que les mares i els pares van intentar desfer-se de tot allò que fos prescindible: allò que menjava, allò que bevia, allò que necessitava escalfor… Els gossos van ser els primers.” Així comença el monòleg que el mateix Pau Carrió ha traduït. Una història real que il·lustra els anys de pobresa, màfia, corrupció i crisi econòmica a la Rússia postcomunista de mitjans dels noranta.

Ivan Mixúkov, ara ja adolescent, explica com va fugir de petit d’una mare absent i d’un pare alcohòlic i maltractador. Tenia quatre anys i preferia passar els seus dies al carrer. Vagant per la freda Moscou, Ivan s’espavila com pot. Els mal tràngols l’alliçonen i la seva intuïció li dicta que és millor mantenir-se allunyat de tota la munió de borratxos i drogoaddictes que s’arrauleix al costat de les fogueres.

Guiat només pel seu instint, Ivan es fa amic d’uns gossos de carrer. Aquests li demostren més humanitat que tots els homes amb qui s’ha topat i el noi troba en ells el que li ha mancat tota la vida: l’escalfor d’una llar i una família. En aquells temps “la majoria (de nens) acabaven absorbits per la droga o per les xarxes d’explotació sexual. L’Ivan es va escapar de tot això i, per fer-ho, va haver d’escapar-se dels humans”, explica Pau Carrió.

Narrat en primera persona i vocabulari planer, l’obra capta de seguida a l’espectador. Amb l’única ajuda d’un plàstic, Pol López recrea diversos ambients: unes clavegueres brutes i habitades, els tiberis dels mafiosos “senyors grassos i les seves dones primes”, l’abric del pelatge dels animals… L’actor té la força i la presència escènica necessàries per desenvolupar una obra d’aquestes característiques, i se’n ensurt amb bona nota.

Ivan i els gossos triomfarà per la seva senzillesa. És una història petita que fa reflexionar sobre grans veritats i que, a més, ho fa des de l’òptica d’un infant. Com també ho va fer El noi del pijama de ratlles -i aquest va ser el seu èxit- Ivan i els gossos explica sense jutjar i sense prejudicis polítics les crueltats de l’espècie humana.

Podeu veure el tràiler fent clic aquí: