Itinerari particular a FiraTàrrega

17.09.2015

Joan Gener Barbany s’ha instal·lat uns quants dies a FiraTàrrega. Dormint de nits a la seva furgoneta i passejant de dia pels carrers, @En_Joan ha vist un munt d’espectacles que l’han enamorat i en fa la seva crònica particular a Núvol.

Compra'm, d'Insectotròpics, ha obert FiraTàrrega | © Martí E. Berenguer

Compra’m, d’Insectotròpics, ha obert FiraTàrrega | © Martí E. Berenguer

Els Dilluns post-Fira de Tàrrega, es lleva gris i amb els més menuts ja a l’escola. A la zona d’acampada hi queden quatre resistents i pels carrers, on és mercat setmanal, s’hi veuen més àvies que quisso-flautes. Sovint, els que fem el guiri per fires i festivals, arribem amb tot a punt i amb la programació marcant-nos el temps. Gaudir d’un post-mortem és com fer l’equilibrista per la corda fina entre la rutina de la vida quotidiana i l’excepció de convertir els espais públics en espais per a l’art.

Han estat quatre dies intensos d’una Fira que ja va més enllà dels dies puntals: durant l’any, a més de la programació, es treballa en la creació, la producció, la residència i l’exhibició d’obres de teatre de companyies tan consolidades com emergents. És manté l’aposta per connectar el món professional i crear sinergies i contractacions en èpoques de precarietat per a molts però, sobretot, destaca l’aposta per la formació amb el pioner Màster de Creació en Arts de Carrer. També, durant els dies previs a la Fira, s’ha celebrat un seminari per copsar l’actualitat del submón de les arts a l’espai públic amb una representació mundial d’artistes, programadors, productors i també, alguns polítics. El desplegament logístic i humà de la Fira de Tàrrega, que aabraça des de la professionalització fins a l’amateurisme, és també un bon context des d’on pensar l’aposta pública i comunitària per a les arts, fer provatures del cercle i gaudir del nervi creatiu.

Pandora espectacular

Ja van ser acollits per la Fira en la seva creació com a companyia amb la intensa i col·laborativa «La caputxeta galàctica», i enguany, Insectotròpics ha estat l’encarregada de l’espectacle inaugural. No és pot negar que les possibilitats econòmiques i tècniques que els ha ofert la Fira han condicionat la creació de Compra’m, fent-lo un espectacle en tota regla, on el desplegament humà -unes 30 persones a l’escenari- esdevé el principal actiu de la proposta. A partir del mite de la Caixa de Pandora, la jove companyia ha explotat al màxim la voluntat d’establir un diàleg total entre diferents disciplines: teatre corporal, artistes visuals, músics, videomakers i altres paraules tan modernes com la tecnologia que fan servir en els 45 minuts que dura l’obra. Es manté la pantalla com a element connector de tot plegat, s’intensifica la hiperactivitat multidisciplinar i guanya protagonisme la música, que porta el segell tribal dels ZA!. La part narrativa, que segueix vehiculant-se a través d’un viatge conceptual de la protagonista, conté dosis de crítica social mostrant la cruesa d’una realitat on el consum i la fama dominen el món fet espectacle. Compra’m, que demana l’atenció absoluta del públic, acaba essent més tècnica que explicativa, i provoca una d’aquelles digestions on els matisos poden esdevenir una bona sobretaula per compartir amb d’altres.

 

Hands down, un espectacle de carrer a FiraTàrrega | © Martí E. Berenguer

Hands down, un espectacle de carrer a FiraTàrrega | © Martí E. Berenguer

Estructures, exigència i reaccions

Voltar per FiraTàrrega i aventurar-se a la programació gratuïta demana certa dosi de preparació i, sobretot, de risc i incertesa. Si bé la majoria d’espais són les places del centre, resulta impossible no descartar propostes. També és cert que ser-hi més d’un dia ajuda a compartir experiències i, agraint la repetició d’espectacles, és bo acceptar recomanacions. Això és el que vam fer amb Miss Dolly de la companyia Marcel et ses drôles de femmes, una delícia d’espectacle on les acrobàcies entre quatre mostren l’exigència d’un aprenentatge que combina el múscul amb la confiança en l’altre. Però és que a més, en aquest cas els personatges esbojarrats creats per l’atrevida companyia van provocar tanta empatia com riures entre un públic que ha omplert durant tres dies la Plaça de les Nacions.

A la mateixa plaça també vam veure un espectacle dels que atrapen, perquè de poc en fan molt. Era el diàleg corporal Hands Down de la Companyia Chamaleon, una dansa de dos que flueix entre moviments bruscos i mirades de complicitat i tensió, oferint una comunió que no necessita explicar res per connectar amb aquella part nostra que es fa difícil de traduir amb paraules.

Menys sensorial, però igualment exigent va ser l’exercici Iter de Serena Vione. Recordant els acròbates de circ, es va dedicar a jugar amb una estructura híbrida -també instal·lada a la plaça de les nacions- mentre arrencava aplaudiments d’un públic nombrós i expectant. D’inspiració semblant, el Circ Bover va oferir un joc d’acrobàcies a través de la interacció amb una estructura tridimensional feta amb grans canyes de bambú. El seu Vincles, que va tenir lloc a l’Espai 23 Arts (a tocar de la via de trens), va provocar aquells moments que també serveixen per explicar la cultura: la reacció del públic. Provocant aplaudiments, esbufecs i onometopeies com «uau» o «uf», alguns hi van trobar a faltar ritme i d’altres van sortir bocabadats.

Serena Vione ha presentat ITER a Fira Tàrrega | © Martí E. Berneguer

Serena Vione ha presentat ITER a Fira Tàrrega | © Martí E. Berneguer

De registre totalment diferent, les reaccions davant el feminista Bàlsam de la Tigresa del Convservatori de Dansa de l’Institut del Teatre eren oposades. Si els més joves van sortir-ne reflexionant, durant l’espectacle hi vam sentir el mític «això no hi ha qui ho entengui» o el «marxem», mentre un grup nombrós de vídues negres assenyalaven el masclisme dominant entre crits i moviments corporals tant sincopats com sincronitzats, just davant de l’Església de la Plaça Major.

Precisament, el joc amb el públic és el que va proposar El Show de l’Espectador de la companyia Ertza. Tres ballarins, que van començar en pilotes i van acabar vestits, van omplir la paleta de colors de la dansa contemporània mentre una veu en off expressava les reaccions més comunes -i també tòpiques- del públic. L’arenga final d’uns dels ballarins contra la veu en off i en pro del «gaudir-sense-pensar», no va lluir per culpa d’un so que va limitar l’impacte en el públic.

 

L’entreacte

La Fira és també perdre’s per les Zones OFF, on la programació es fa per sorteig cada matí. Són molts els artistes que busquen fer-se un lloc alhora que proven nous números davant un públic amb ganes de passar-ho bé. Allà hi predomina el món del clown i les malabars en la seva multitud de variacions i desplaçaments, però també hi podem trobar música, com la que se situa al bar la Taverna. Anar a fer un vol a la zona de paradistes havent mirat de reüll la llotja dels professionals o deixar-te endur per la curiosa instal·lació pensada per a infants i els seus pares de Xavi Bayona, són el que et permet ocupar les estones «mortes».

I no ho oblidem, de rituals a la Fira també n’hi ha: anar de barra en barra omplint el got de cervesa i entre espectacle i espectacle, anar esquivant cotxets i famílies, persones lligades a gossos i grups de post-adolescents esperant la nit. Aquest any, voltar pels carrers tenia l’al·licient de topar amb l’streetart de Quim Moya, que cada dia pintava sobre fotografies d’aborígens targerins. I la fira també és un pessebre a la zona del riu, on s’hi instal·len personatges pintorescos, s’hi fan batukades i raves improvisades. Allà, també s’hi ubica l’espai Reguer que, a més d’acollir la sessió nocturna de punxadiscos, la instal·lació de diferents jocs fets amb materials reciclats i fusta de la companyia Tèâtre de La Toupine va captivar a petits i grans. Els parèntesis necessaris d’alguns tenen lloc en una zona d’acampada oficial que fan pensar que la Fira també pot ser un càmping.

El Bàlsam de la Tigressa | © Martí E. Berenguer

El Bàlsam de la Tigressa | © Martí E. Berenguer

Somriure i freakisme 100%

Alguns el recordàvem de Tv3, i és que Leandre va formar part d’un imaginari potser poc majoritari però sí fidel. Al Parc de Sant Eloi, el pallasso contemporani havia instal·lat una estructura que dóna el títol a l’obra: Iceberg. A un de les puntes s’hi va situar un quartet amb smoking i posat clàssic i en l’altre, la calba de Leandre va sobresortir per donar inici a un espectacle que, sense provocar un riure absolut, va mantenir somriures de forma constant. En l’aïllat iceberg, el protagonista coneixia a una noia esbojarrada de cabells llargs i negres. Els dos, entre disputes i complicitats, vivien l’aventura de cercar alguna cosa per menjar. Quan semblava que el ritme dequeia, la participació de dos nens i un pare van provocar un parèntesi de caos controlat, mostrant la capacitat d’un artista que, seguint fidel als motius clàssics, troba noves formes d’explicar-se.

Als espectacles de pagament, qui no vola es queda al marge. Si vas tard, acabes remenant la programació per escollir-ne un i et deixes guiar pels amics. Reses perquè quedin entrades i si n’hi ha, passes a demanar a no saps qui, que allò valgui la pena. I si et toca premi -com ens va passar- quedes ben satisfet de funcionar així. El risc és això. I per risc el d’Abast Elàstic amb A.U.R.A.

A través de dos personatges que patien textpatia, la crítica a través de la banalització de la dansa contemporània, del ioga, de l’autoajuda i dels perfils de Facebook va esdevenir total, absoluta i sense cap esmena. Els dos personatges van conduir una sessió per netejar l’aura al públic, jugant al límit i al ridícul, entre peces de dansa freak, vídeos i música surrealista i textos que van apuntar breu i cert. Van fer sortir tres persones del públic per criticar-ne dos i elevar a ésser superior l’altra i també van crear el moment de comunió amb el públic aixecant les mans i fent força amb els glutis mentre, suposadament, tots els hi llençàvem la «merda interior». Si els aplaudiments es convertissin en menjar, Abast Elàstic tindrien el rebost ple durant uns quants mesos.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. S’agraeix l’exhaustiva explicació de les obres, per intentar retrobar-les fora de la Fira, amb una explicació clara i poètica, que anima a veure-les.