Isidre Manils ens convida a traspassar

La matèria deixa clar on ets i el seu objectiu és fer que ens oblidem del suport, de la matèria, de la pinzellada.

El Centre Cultural La Mercè de Girona acull l’exposició de l’artista sabadellenc Isidre Manils de Andrés, en el quadre del projecte Itiner’Art de la Fundació Vila Casas. La mostra, situada a la primera planta de l’Escola Municipal d’Art, es va estrenar el passat 2 de març i es podrà visitar fins el 27 de maig, de manera gratuïta.

Després de col·leccions com K’AN, Petó, Effekten i Palimpsest, el pintor ens presenta Traspasseu-ho, un recull d’esbossos, pintures preparatòries, quadres i una pel·lícula construïda amb 91 metres de retalls de revistes, modificats i re-contextualitzats.

Isidre Manils (Mollet del Vallès, 1948) és pintor i professor a l’Escola Massana de Barcelona. La passió per la imatge la va cultivar de ben jove, en el cinema que gestionava la seva família. Els seus quadres dotats d’un realisme fotogràfic, amb constants referències al cinema, tenen la virtut de fer que “traspassem la matèria”. A partir de seqüències arbitràries, l’espectador pot construir el significat del collage segons la pròpia experiència i cultura.

La primera part de la mostra està constituïda per una sèrie de vint dibuixos “a la manera negra”: sobre el fons negre es construeix la imatge amb goma d’esborrar i s’obté un “efecte de no dibuixat”. El pintor explica que “la matèria deixa clar on ets” i el seu objectiu és fer que ens oblidem del suport, de la matèria, de la pinzellada, per a poder gaudir de la imatge i els sentiments que ens desperta…es tracta de traspassar l’espai de la contemplació externa. Portes, passadissos, siluetes difuminades i textures que tenen un enquadrament cinematogràfic, aïllat i obert a la reflexió.

L’exposició tenia com a punt de partida les deu pintures de les Portes del Paradís de Florència, però amb el temps s’han anat conformant en vuit quadres adjuntats en dos grups de quatre i units en sintonia. Els colors sinuosos, les textures i el llum emanen una sensualitat a part, un moment íntim de la realitat. El conjunt ens convida a explorar.

Seguim amb la visita i arribem davant d’una sèrie de pintures de petit format. A partir de pàgines de revistes, el pintor reconstrueix les imatges, manté alguns detalls i els amplifica, donant-los un sentit molt diferent de l’inicial. De la foscor sorgeixen els colors més vibrants i sinuosos, les llums tènues i fortes. Cada peça té una història que l’artista ens deixa entreveure.

L’última part de la mostra és la projecció del film que engloba vuit anys d’afany col·leccionista: els retalls de revistes amb interès particular i guardats durant anys com a font d’inspiració per quadres es transformen en una pel·lícula d’una hora i quaranta-i-quatre minuts. El pintor diu que “no volia ser narratiu”. És per això que va triar una ordenació cromàtica. Els colors, les formes i les textures es combinen i flueixen sobre la banda sonora creada per James Custodio (l’àlies de Jaume Barberà). El resultat és espectacular, estimulant, ens captiva. La imaginació ens porta entre pensaments, records i sensacions.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació